Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació
Portada > Notícies

Acompanyem Isabel-Clara Simó per l'Alcoi del segle XIX, per conèixer Júlia

A la secció «LlegeIX!» et recomanem rutes i paratges, activitats i jornades relacionades amb les nostres escriptores i escriptors

FULL | 27-12-2018

Júlia és, sense cap dubte, un clàssic de la literatura  en la nostra llengua i compta amb nombroses edicions d’ençà que va ser publicada el 1983. Inspirada en fets reals, en la insurrecció popular de 1873 o Revolució del Petroli com a rerefons, conta la història de Júlia, una jove obrera de la indústria tèxtil i el seu ascens a la burgesia industrial en casar-se amb el propietari de la fàbrica on treballa. Júlia és  la gran novel·la d’Alcoi, un homenatge a les dones  alcoianes que, amb el seu esforç, contribuïren decisivament al desenvolupament industrial de la ciutat. Encara que a la novel·la no abunden les descripcions paisatgístiques, el tarannà de la ciutat ensuma per les seues planes, com en aquesta descripció moral de l’edifici on viu la protagonista amb la seua mare i on curiosament les dones que viuen en cadascun dels pisos  treballen en una indústria diferent de les tres més representatives de la ciutat: tèxtil, paper i metal·lúrgica.

...

"A la casa, de tres pisos, no hi vivien més que dones, coses de la vida. Elles al primer, que havia estat la casa de l’avia Miquela. Havia mort abans que nasquera Julia, així que per a ella era casa seua i ben seua. Al segon pis hi havia Encarnació, que treballava al paper, i tenia tres filles, totes fadrines. El pis, que no era ni la meitat del primer, havia d’encabir quatre dones. Quatre parells d’espardenyes suades, en una sola cambra: en un sol llit, quatre dones, amb el cos fet d’olors de pasta de paper. I al tercer vivia una vella, la seua nora i una néta, que encara no havia fet els deu anys i ja treballava. El fill se’ls va morir pel còlera, i les dones pencaren fins enllomar-se. La nora i la xiqueta treballaven en un foneria, i la vella cosia vores de mantes, de memòria, perquè, de vista, ja no li’n quedava ni per saber si entrava a casa la nora o si era la néta (…) De fet, Vicenta i la filla eren les riques de l’escala, perquè guanyaven dos jornals, un d’ells més alt que el de les altres i perquè tenien una cambra cada una. I, sobretot, perquè la Júlia era neta com un espill, i quan eixia o entrava, semblava una reina, amb el seu monyo i el seu vestit acabat de planxar. Tenia un posat que impressionava, i si no fóra tan jove, un dia li haurien dit senyoreta. Ara li ho dirien. I no les dones de l’escala: tot Alcoi li ho diria. I això, bé val sacrificis".

(Júlia, Edicions Bromera, 2003)

[LlegeIX!]

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

AEPV
AEPV
Amb la col·laboració de la Conselleria
d' Educació, Investigació, Cultura i Esport
Amb el suport del Departament de Cultura
FULL-Fundació pel Llibre i la Lectura
Gran Via Ramón y Cajal, 1 - 3a
46007 València tel. 96 394 50 03
info@fundaciofull.com
Diseño y Desarrollo Web Im3diA comunicación