Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació
Portada > Crítiques

Al cor, la quimereta. Encarna Sant-Celoni. Tabarca

Revista Serra d’Or, febrer 2004, núm. 530. Per Lluïsa Julià

Al cor, la quimereta és una petita joia narrativa per la sensibilitat i la llengua que ofereix. La história és senzilla, simple, comuna: la vida d'una dona del camp valencià, nascuda sobre l’any 1928. La vida de Gertrudis, la protagonista, no té res d’espectacular, al contrari, és la crónica de tantes i tantes dones, que van viure la guerra, la dura postguerra, es van casar, van tenir fills i van ser pal de paller de la casa, del marit i de tota la família. L’arribada, lenta, aconseguida amb esforç i penalitats, d’un cert confort –el primer cotxe, el televisor, la caseta a la costa, els banys de mar– que permet mirar la vida amb menys acritud sols és un miratge, perquè aviat es presenta la malaltia i la mort és a tocar.

No es tracta pas d’un relat realista, que en si mateix resultaria massa conegut, sinó dels records centrals d’una vida, fets explícits des de la lucidesa de I’agonia de la mateixa dona que veu la seva vida sense sentimentalismes, tot i els molts retrets que podria fer-li ara que ha d’acceptar la mort amb tan sols cinquanta-cinc anys. El monòleg de la malalta –que sols arriba a qui Ilegeix– arrenca de la prostració en què es troba i, mentre el seu estat empitjora, els sis capítols despleguen tota una experiència vital que calia escriure. Una vida, com explicita l’autora al Preàmbul, feta dels bocins de moltes vides de les dones d’unes generacions en què el concepte de realitat les Iligava al treball i al sacrifici personal («Abans és I’obligació que la devoció», es diu Gertrudis). Homenatge, doncs, a moltes dones, que pren com a punt inicial la relació autobiogràfica amb la mare de l’escriptora. Es tracta d’un gest literari altament simbòlic, el de donar veu a les mares indagant la seva experiència, indagant la seva llengua, que parla per mitjà dels molts proverbis recuperats en el llibre, per mitjà de la multitud de frases fetes i refranys. En un dels que explicita diàfanament la vida de la dona, hi Ilegim: «El corb li diu a la gralla: / “Fes-te arrere, que em mascares.” I la gralla li contesta: / “Més valdria que callares.”»

El llibre, ja ho he dit a I’inici, és una joia per a la llengua, un treball de recuperació, de fixació, d’aprofundiment en la llengua popular valenciana, un treball de paremiologia que l’autora ha portat a terme al Ilarg de divuit anys; però això, tot i ser molt, no fóra prou si no hagués servit als propòsits narratius, i en aquest sentit es produeix una feliç relació entre aquests nivells: així, memòria de mare i llengua de mare es converteixen en matéria literària.

http://www.espaitic.net/guaita/autors_amics/encarna_santceloni.htm

 

AL COR, LA QUIMERETA

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

AEPV
AEPV
Amb la col·laboració de la Conselleria
d' Educació, Investigació, Cultura i Esport
Amb el suport del Departament de Cultura
FULL-Fundació pel Llibre i la Lectura
Gran Via Ramón y Cajal, 1 - 3a
46007 València tel. 96 394 50 03
info@fundaciofull.com
Diseño y Desarrollo Web Im3diA comunicación