Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i optimitzar la seva navegació. Si continua navegant, considerem que accepta la nostrapolítica de cookies
Portada > Crítiques

Alenades de maduresa

Revista Lletres Valencianes núm. 44

Com un record d'infantesa

Com un record d’infantesa ha suposat el debut literari de Feliu Ventura en el pas valent que significa abandonar els marges de la cançó i embarcar-se en una novel·la. Un salt que recentment també havien escomés Xavi Sarrià amb Totes les cançons parlen de tu i Francesc Ribera, Titot, amb L’assassinat Guillem de Berguedà. Per a aquesta estrena, Feliu ha triat els elements que formen part de la seua trajectòria artística: la reivindicació de la memòria dels vençuts, l’esperit de resistència i la conscienciació social. També hi albirem els escenaris on es troba més còmode, uns espais –el del País Valencià i el de Xile– que revisita per explicar-nos-els amb el fil conductor de la música. No debades la narració està esguitada de fragments de cançons i cada capítol fa referència, com el mateix títol del llibre, a una composició d’Ovidi Montllor. A més, en l’edició hi ha il·lustracions de David Olmo que complementen el fil argumental, tot i que no el segueixen.

La història arranca amb el viatge iniciàtic del jove xilè Víctor Fornells cap a Alcoi per acomplir la darrera voluntat del seu avi. Aquest trànsit somourà els fonaments de la seua vida i l’enfrontarà als misteris d’un passat ocult. El protagonista aprofitarà el viatge per a fer una investigació sobre la nova cançó a aquest costat de l’Atlàntic, gràcies a la qual anirà establint punts de connexió i semblança dels processos polítics postdictatorials. Però també s’acostarà a la València de l’any 2000, una ciutat que malda per despertar-se de l’anestèsia de la Transició –d’aquella transició que es desfeu de les veus incòmodes com la d’Ovidi– i on comencen a sorgir noves veus, nous ritmes i noves esperances. Un paisatge generacional, en definitiva, viscut per l’autor en primera persona.

Els dos punts remarcables de la novel·la són l’estil i l’esperit. El primer està caracteritzat per una agilitat que demostra el domini idiomàtic de l’autor, amb la creació d’uns diàlegs propers a la llengua popular, amb una habilitat destacada per a introduir les referències a la cultura o la gastronomia xilena sense fer-nos-les avorrir i amb un domini absolut del tempo narratiu. L’esperit ve marcat per una marcada voluntat d’explicitar coses: la reivindicació de l’obra d’Ovidi (però també de Jara o de Violeta Parra), la necessitat de construir-nos la memòria i, en una posició secundària, el significat de l’exili. Una voluntat lligada indestriablement a uns personatges sòlids, propers i creïbles –si excusem les destreses lingüístiques del protagonista– que serveixen per a vertebrar una trama a estones una mica diluïda.

Com un record d’infantesa representa, en definitiva, una incursió ben solvent del cantautor de Xàtiva i ens posa en una alerta molt benvinguda davant les seues futures apostes. 

Joanjo Garcia

Revista Lletres Valencianes núm. 44 

Com un record d'infantesa

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua Opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

Si vols estar al dia de les novetats de la nostra pàgina i saber què passa en el món del llibre et convidem a unir-te al nostre newsletter.

SUBSCRIU-TE A LA NOSTRA REVISTA DIGITAL

Hemeroteca
Accés
Destacats
Lletres Valencianes Editors TV
COBCV
AEPV
APIV
GREMI LLIBRERS
AEPV
AEPV
Amb el suport del Departament de Cultura
Fundació pel Llibre i la Lectura | 2014
C/ Martínez Cubells, 6 - 1r - 1a
46002 València tel. 96 394 50 03
info@fundaciofull.com
Diseño y Desarrollo Web Im3diA comunicación