Animetes santes

Amb el suggeridor títol d’Animetes santes. Costums tradicionals valencians sobre el més-enllà’ l’editorial Bullent acaba de publicar el 21é Premi Bernat Capó de la Diputació de València, obra de l’historiador i arxiver d’Alcoi, Josep Lluís Santonja, el qual ha treballat, sobretot, temes locals. Ara, amb aquest llibre on recull bona part del que va estudiar a la seua tesi doctoral -’Església i societat en una via valenciana’ (Alcoi: 1300-1845)-, Santonja s’endinsa en les creences dels valencians sobre l’altre món i, en especial, en els rituals i les manifestacions personals i socials que hem fet -i, en part, encara conservem- al voltant d’un moment tan transcendental.

No diré res nou si afirme que tots hem de passar pel trànsit de la mort. Però ara, la nostra societat i les nostres formes d’entendre el món ens fan voler «ocultar» aquell instant tan definitiu com el mateix naixement: els malalts -en la major part dels casos- acaben morint en un hospital on es troben, moltes vegades, apartats dels seus; després, amb els «acollidors» tanatoris, el cadàver és «conservat» -durant les hores precedents al soterrament- en un espai anònim i no a sa casa i també, en moltes ocasions, la voluntat de la família del difunt evita el contacte social entre aquells més afectats pel decés de la persona estimada i els seus veïns i coneguts, que van al soterrar per acomiadar-s’hi. Amb què la mort esdevé més asèptica, més impersonal i, per suposat, més distant dels qui estem vius. 

Llegir més: https://www.levante-emv.com/cultura/panorama/2021/05/16/animetes-santes-51865239.html