Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació
Portada > Crítiques

Bitàcola salobrenca

Revista Lletres Valencianes

Bastir la mar endins

Bastir la mar endins de Maria-Carme Arnau i Orts. Brosquil Edicions

Maria-Carme Arnau i Orts és autora dels poemaris Bri de vols (1996), Clissar les hores (1998), Totes les mars són una sola mar (2005) i Fragments de cel (2007), pels quals ha estat guardonada amb diversos premis i mencions.Amb Bastir la mar endins ha estat guanyadora del Premi Jordi de Sant Jordi de la Vall d'Uixó.

Per Maria-Carme Arnau i Orts la mar és el portulari de la investigació cultural i personal, d'allò que ens envolta i d'allò de més íntim. No és la primera vegada que l'autora s'ajuda d'aquesta imatge per tal de bastir un poemari, ja que en Totes les mars són una sola mar s'enfrontava a les ones amb interrogants i navegacions. També ara, tot i que la maduresa adhereix a les paraules un saber governar més profund, més viscut, «més viatjat» en el sentir emprat per Claudi Magris en El viatjar infinit.

La mar manifesta una excel·lència simbòlica de la qual el més destacat és el naufragi, la caiguda emblemàtica als inferns, de la profunditat dels quals hom sura renovellat, batejat per l'infortuni i la desolació i amarat per un far la llum del qual serà la salvació del futur. Fet i fet, l'escriptura poètica d'Arnau i Orts esdevé un quadern de bitàcola de vivències que la mar promet i ofrena, i el poemari creua les pàgines manifestant l'evidència que tenim a les mans l'experiència del creuar de que parlen veus con la d'Eugenio Trías, on la «frontera» seria ací el límit de la cresta de l'ona, allà on la bromera mostra una cal·ligrafia cega però explícita («un minúscul raig de llum») que brolla de l'abisme, de l'interior de «l'aljub».

Cal situar, però, les paraules en el temps, i vet ací com en «Diari d'a bord», profundament machadià (pluja i xiquets jugant, contraposició interior a exterior, un temps bergsonià...) on se situa en un lloc d'observació -com en «Des del balcó»- des d'on atalaiar la profunditat dels esdeveniments; ni que siguen aquests d'allò més quotidians. Llavors, pren la paraula («t'anunciaré», proclama) nascuda del silenci «del cel i la terra». I en el moment de la confessió, revestida d'un pudor afectiu que es desdobla en la segona persona, dóna compte del viatge «entre onada i onada...» i dels «temporals inevitables del destí». Després només caldrà informar del que ha estat el projecte vital que branda entre l'infinit i la terra, allà on hi batega «una mar de paper».No defuig sempre la primera persona per evidenciar l'intimisme i escriu que «Encara em puc veure, / errant entre ombres en blanc i negre, / amb l'espatlla abatuda». Arnau i Orts s'adarga rera la imatge platònica de la caverna (com en la novel·la homònima de Saramago o en Matrix) i extreu de les ombres -diguem-li, amb Plató, falsa realitat però és la nostra- «les estrelles», la llum -pura maièutica lírica- sobre una marina talasomensora.

No obstant, quan es tracta de fer bandera de la pàtria assolida, torna a amagar-se rere la segona persona.Així com al poema que dóna nom al llibre, «Mar endins», una poètica vital tan fructífera com una singladura amb el nord definit i inalterable, els fruits de la qual brollen en paraules per redactar l'acta del camí d'un quadern invisible enllà l'horitzó, on les ones són una línia a l'espera d'escriptura, també descrita en «L'esperança de les venes». Aquest anar i venir d'una persona gramatical a una altra és un gran encert del poemari ja que participa del leixaprén de l'oneig; un ritme que, des de Paul Valéry, mai no s'atura ni deixa de reprendre el moviment, la recerca i l'endinsament. El que fa la poeta és destil·lar aquest segment abissal i, com deia Fray Luis de León en la dedicatòria a Pedro Portocarrero, deixar caure els mots sobre el paper, com esmunyits de la màniga; en paraules d'Arnau i Orts: «un petit fragment obscur se m'escola».

 _ Pasqual Mas

Lletres Valencianes, nº 25

 http://dglb.cult.gva.es/Libro/revista-lletres/Numero25secciones/poesia.pdf

 

Bastir la mar endins

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

AEPV
AEPV
Amb la col·laboració de la Conselleria
d' Educació, Investigació, Cultura i Esport
Amb el suport del Departament de Cultura
FULL-Fundació pel Llibre i la Lectura
Gran Via Ramón y Cajal, 1 - 3a
46007 València tel. 96 394 50 03
info@fundaciofull.com
Diseño y Desarrollo Web Im3diA comunicación