Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i optimitzar la seva navegació. Si continua navegant, considerem que accepta la nostrapolítica de cookies
Portada > Crítiques

'Cartas de amor' Fran Alonso. Algar Editorial

Revista Lletres Valencianes

Cartas de amor

Elles tenen la paraula

Malgrat el títol, aquestes nou històries ens parlen ?i ens recorden? en primera persona del drama social que pateixen milers de dones al món marcades pels problemes de la pobresa, les guerres, la immigració o la violència.

En les primeres línies del pròleg, Fran Alonso (Vigo, 1963) justifica l'elecció del títol.No són cartes ni d'amor ni de desamor a la manera ovidiana. L'amor és l'excusa argumental per a bastir la narració. El veritable protagonista és la desesperada situació d'injustícia que milions de dones suporten en silenci. Alonso recupera un dels gèneres pràcticament arraconats per les noves tecnologies digitals i els ofereix l'oportunitat a través de la ficció epistolar de donarlos veu i denunciar els seus opressors. En línies generals, i tal com confessa l'autor mateix, aquests relats estan escrits al llarg del anys i responen a un projecte d'implicació personal a l'hora de col·laborar en diverses organitzacions no governamentals.Així i tot, totes tenen com a comú denominador la seua veu femenina, per utilitzar la carta postal (a excepció de dos, via correu electrònic), per la seua contemporaneïtat (llevat de «La carta inesperada», ambientada en la Guerra Civil) i per la seua ubicació a països marcats per guerres (Sarajevo, Iraq...) o per la misèria (Cap Verd, Filipines)

El llibre presenta una mica una estructura circular, ja que s'obri amb «Ilegal» -potser el més esperançador- que parla del drama d'una immigrant senegalesa embarassada d'un fill que troba una nova vida a Galícia; i que es tanca amb «Lejos», un altra missiva que tracta de l'exili forçat d'una família uruguaiana a Espanya. Entre aquestes dues cartes tindran cabuda les experiències d'una infermera cooperant segrestada a Bagdad («Desde las tinieblas») o la de Maida sobre Sarajevo («La guerra»). En unes altres descriurà la dura condició de vida en un camp de refugiats («Sahara»), els truculents abusos d'una jove filipina obligada a prostituir-se amb clients estrangers («Lo que nunca me preguntaste»), o la declaració de l'homosexualitat d'una de les protagonistes («Confesión»).

A despit d'aquests encerts, només dos retrets a l'escriptor: l'un, la tria massa comercial del títol, adés comentada; i dos, el to uniforme i confessional de les protagonistes. Al final del recull, les veus de Ndye, Dyana o Mónica es fonen i es confonen estilísticament en una mateixa persona. Potser un treball de l'idiolecte hauria ajudat a perfilar la individualitat de cadascuna d'elles.

Com a conclusió final, aquestes nou històries no pretenen donar respostes, perquè tal volta no n'hi haja, sinó plantejar preguntes i obrir el debat entre els jóvens. Unes cartes que gràcies al seu testimoni directe intenten conscienciarnos de molts problemes socials dels més desvalguts; i ens ajuda a reflexionar sobre una realitat diària a la qual només tenim accés per la menuda i gran pantalla. Un llibre dur, però al mateix temps tendre, fins i tot de vegades esperançador, que entona des de la seua senzillesa un cant per la vida i la dignitat com a persones.

_ J. Ricart

Lletres Valencianes, nº 26

http://dglb.cult.gva.es/Libro/revista-lletres/Numero26secciones/infantil_juvenil.pdf

 

Cartas de amor

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

AEPV
AEPV
Amb la col·laboració de la Conselleria
d' Educació, Investigació, Cultura i Esport
Amb el suport del Departament de Cultura
FULL-Fundació pel Llibre i la Lectura
C/ Martínez Cubells, 6 - 1r - 1a
46002 València tel. 96 394 50 03
info@fundaciofull.com
Diseño y Desarrollo Web Im3diA comunicación