Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i optimitzar la seva navegació. Si continua navegant, considerem que accepta la nostrapolítica de cookies
Portada > Crítiques

Cent anys de bolero

Revista Lletres Valencianes núm. 28

Bolero . Historia de un siglo de emociones

Bolero. Historia de un siglo de emociones. Juan Montero Aroca. Tirant lo Blanch. Valencia, 2010

Si hi ha un gènere que representa, des d’un punt de vista integrador i transversal, la sentimentalitat musical de Hispanoamèrica, este no és altre que el bolero. La seua cadència sensual i les seues lletres inflamades travessen el segle XX i arriben als temps actuals amb una vitalitat considerable.

Precisament, un dels objectius tàcits del treball que signa el conegut magistrat i catedràtic de Dret Processal Juan Montero Aroca, és subratllar este caràcter integrador i tranversal a què hem al·ludit i per això renúncia a l’estructuració geogràfica amb què se solen articular habitualment els estudis referits al gènere –com el fonamental Cien años de boleros de Jaime Rico Salazar, del qual tants altres autors han begut, inclòs el propi Montero.

L’autor basa el seu treball en la glosa detallada de cent cinquanta boleros ordenats cronològicament i distribuïts en deu capítols, des de «Doble inconsciencia», de Manuel Corona, datat el 1902, fins a «Al límite de ti», de Carlos Berlanga i Adolfo Urbina, compost el 1999. Esta disposició cronològica, basada en l’any de composició i, per tant, confegida amb una alta dosi d’especulació –les dates d’escriptura en la música popular són ben difícils de fixar– ens permet resseguir sense dificultats l’evolució del bolero des dels seus orígens cubans –sembla ben provat que nasqué com a una segregació de la trova–, fins a la seua veloç difusió al llarg de tot Hispanoamèrica –Mèxic, Puerto Rico,Veneçuela,Colòmbia...–, la seua decadència diluït enmig la hegemonia almivarada de la balada romàntica i la seua posterior resurrecció de la mà de les noves estratègies de mercantilització musical propiciades per una sempre voraç indústria discogràfica.

No falta, òbviament, cap de les joies del gènere: «Piel canela», «Bésame mucho», «Solamente una vez», «Perfidia», «Dos gardenias», «Angelitos negros», «Toda una vida», «Nosotros»...; ni tampoc alguns boleros de molt menor difusió però pels quals l’autor sembla sentir una predilecció especial. De tots ells, s’hi recomana una interpretació en concret –sovint sense explicar-ne els motius ni donar-ne la corresponent referència discogràfica– i es recull la lletra, les vicissituds de la seua composició i algunes pinzellades biogràfiques de lletrista, compositor i intèrpret.

El volum abunda en erudició i no oculta el seu explícit biaix ideològic –que li fa qualificar de «cursilada», per exemple, alguns versos del «Hasta siempre, comandante» de Carlos Puebla–, un biaix donat per la pròpia naturalesa de l’obra que, malgrat les seues considerables dimensions, no és l’enciclopèdia definitiva del gènere sinó una amena visió personal d’un afeccionat, minuciós i exhaustiu, que aconsegueix transmetre la seua profunda estima pel bolero i el seu món.

Josep Vicent Frechina
Lletres Valencianes, nº 28
http://dglb.cult.gva.es/Libro/revista-lletres/Numero28secciones/ensayo.pdf

 

Bolero . Historia de un siglo de emociones

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

AEPV
AEPV
Amb la col·laboració de la Conselleria
d' Educació, Investigació, Cultura i Esport
Amb el suport del Departament de Cultura
FULL-Fundació pel Llibre i la Lectura
C/ Martínez Cubells, 6 - 1r - 1a
46002 València tel. 96 394 50 03
info@fundaciofull.com
Diseño y Desarrollo Web Im3diA comunicación