Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i optimitzar la seva navegació. Si continua navegant, considerem que accepta la nostrapolítica de cookies
Portada > Crítiques

Columnes de paper: per a joves intel·ligents

Caràcters 56

Columnes de paper

  Columnes de paper. Salvador Vendrell. Perifèric Edicions. 2010

Dir que els joves no lligen o que ho fan molt menys que els d'abans és una afirmació falsa que no se sustenta en cap estudi seriós fet recentment sobre hàbits de lectura. I no obstant això, hi ha la percepció que el jovent i la lectura no formen una parella molt ben avinguda, almenys entre els professionals de la docència i la gent del ram del llibre. No és estrany, per tant, escoltar lamentacions en tertúlies i actes diversos sobre la poca estima que les noves generacions tenen per la lletra impresa. Lamentacions i raonaments que trobem també expressats per escrit amb freqüència en articles de premsa i llibres que reflexionen sobre la vitalitat de la nostra cultura en general i de la nostra literatura en particular.

            Però la joventut actual llig molt més del que ens sembla. Ho fa durant la infància, tal com destaquen totes les estadístiques i, a pesar dels descens notable que es dóna en l'adolescència –degut a factors d'índole molt diversa–, lidera novament, dels divuit als trenta anys, el sector de la població adulta lectora. Tanmateix, és cert que en els últims anys s'ha produït un canvi important en els gustos i en els hàbits dels lectors joves: ha augmentat espectacularment, de la inexistència inicial, la lectura denominada digital. Als llibres de format clàssic en paper els ha eixit una forta competència. Els joves d'ara passen moltes hores al dia llegint davant de la pantalla de l'ordinador. Busquen informacions en webs, reben missatges i n'envien mitjançant el correu electrònic o es relacionen a través de xarxes socials en les quals intercanvien, entre moltes altres coses, lectures de textos que els agraden i exposen a la consideració i anàlisi dels altres.

En definitiva, sense deixar de llegir obres literàries –novel·les majoritàriament–, els joves han començat a practicar la lectura –i, fins i tot, l'escriptura– de textos breus que expressen idees. Textos, sovint, molt semblants a les columnes d'opinió que trobem a la premsa escrita i publicada diàriament en paper i que ara trobem, a més, als blogs. Per això, és digne de ressaltar qualsevol intent d'aproximació d'aquests dos mons aparentment distanciats: el de la lectura digital i el del llibre. Sens dubte, si els joves troben llibres publicats amb textos breus de característiques paregudes a les dels escrits que lliguen als blogs, s'hi sentiran també atrets. Com ho faran, sens dubte, si s'acosten a la lectura del llibre Columnes de paper de Salvador Vendrell, publicat per Perifèric Edicions.

Es tracta d'una obra que recull setanta articles seleccionats entre tots els que l'autor ha publicat en els últims anys en la columna setmanal –per això el títol– que escriu en la secció en valencià del diari Levante-EMV. Per tant, tenen una extensió breu, com la d'un post de qualsevol blog i, en conseqüència, a pesar de l'origen periodístic i del format imprés en paper, el jovent pot associar els escrits del llibre amb la lectura digital de la qual és usuari freqüent. Sobretot, perquè els escrits de Salvador Vendrell tenen un estil àgil i directe que atrapa el lector des de la primera línia i fa que no l'abandone ja fins al final. En aquest sentit, Columnes de paper és llig amb facilitat i no resulta estrany que el lector després de la lectura d'un dels articles senta la necessitat de llegir-ne el següent i així successivament. Encara que també pot optar per la degustació pausada i llegir-lo en petites dosis: una manera molt recomanable, sobretot, si se'n fa un ús escolar, perquè possibilita el comentari i el debat públic a l'aula.

Temàticament, el llibre consta de tres parts titulades «Animal de guisa», «Per haver d'amor vida» i «Punts cardinals». Els articles de la primera part són textos que naixen molt sovint del comentari de lectura d'un llibre, els de la segona, d'experiències i successos viscuts per l'autor, i els de la tercera, d'excursions i viatges fets pel nostre territori principalment. En tots l'autor, Salvador Vendrell, ens transmet idees envoltades sempre d'una ironia fina que ens provoca, quasi sense assabentar-nos, una reflexió o altra. Per això són textos que tenen la gran virtut d'expandir-se a dins del lector i d'invitar-nos a altres lectures. Resulta, per tant, més que justificada la seua publicació en llibre, com també l'encert de l'editorial en fer-ho en una col·lecció destinada a un públic juvenil, perquè, sens dubte, Columnes de paper és també una obra adequada i estimulant per als joves: per als joves, naturalment, intel·ligents o per a aquells que ho volen ser.

 Josep Antoni Fluixà

Revista Caràcters núm. 56

Columnes de paper

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

AEPV
AEPV
Amb la col·laboració de la Conselleria
d' Educació, Investigació, Cultura i Esport
Amb el suport del Departament de Cultura
FULL-Fundació pel Llibre i la Lectura
Gran Via Ramón y Cajal, 1 - 3a
46007 València tel. 96 394 50 03
info@fundaciofull.com
Diseño y Desarrollo Web Im3diA comunicación