Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i optimitzar la seva navegació. Si continua navegant, considerem que accepta la nostrapolítica de cookies
Portada > Crítiques

Constantinoble, la ciutat que fou

Revista Lletres Valencianes núm. 28

Loxandra

Loxandra. Maria Iordanidu. Publicacions de la UJI, Castelló, 2009

Loxandra, la primera i més cèlebre novel·la de Maria Iordanidu, és un dels testimoniatges més representatius de ’hel·lenisme d’Àsia Menor, i més en oncret, del de Constantinoble. De manera que el lector que pertany a unes terres, uns paisatges o unes pàtries perdudes li serà més fàcil la identificació. La tria d’Iordanidu és l’autobiogràfica, des d’una posició senzilla i lineal o, potser, ni tan sols és una tria, sinó un resultat, una necessitat interna de l’autora.

Loxandra, un text espontani d’amor i nostàlgia, és, tanmateix, la menys autobiogràfica, on l’autora reconstrueix un món que a penes va viure en persona: la Constantinoble grega de la segona meitat del XIX i el primer quart del segle XX. L’argument de l’obra, organitzat de manera senzilla, és la vida de Loxandra–l’àvia de l’autora: una constantinopolitana pletòrica i tendra, amb un profund amor per la vida i una confiança cega en aquesta. Tanmateix, juntament amb Loxandra i amb el mateix pes que aquesta, la Constantinoble grega constitueix un personatge cabdal del llibre: la ciutat policroma en què tot de llengües, de cultures i de religions s’aplegaven, però on la convivència no era sempre harmònica. I el que podria ser la mera exposició de records d’infantesa de Maria Iordanidu tenyits d’una pàtina de costumisme, adquireix una dimensió de relat històric indiscutible. Ara bé, la història esdevé microhistòria perquè ha d’encabir-se dins la llar i, més encara, dins la cuina de la protagonista. Per això, si hi ha un característica definitòria de Loxandra és que l’exercici d’evocar es fa des d’uns ulls de dona. I el que s’hi descriu és el món de les dones de l’època o, si més no, de la gran majoria, és a dir, el món familiar, de la quotidianitat material de la llar. I aquesta vivència femenina de la història es narra amb un realisme intel·ligent, ja que el caràcter fort i la personalitat de Loxandra no traurà que es comporte de manera distinta a com efectivament ho feia, en línies generals, una dona del seu temps. És el mateix realisme que opera en el llenguatge col·loquial i la profusió de diàlegs emprat per a parlar d’aquest «món petit» de la cuina, de la llar de Loxandra, tot ben esquitxat d’una temperada fraseologia popular d’origen urbà i d’una fina ironia. Al capdavall, una escriptura que gaudeix de la vivesa i de la familiaritat de la llengua parlada. Fet i fet, Loxandra –com tota la bibliografia de Iordanidu– es podria considerar com a «llibres del gran públic», llibres que tenen una bona acceptació en tots els nivells socials i culturals, en totes les edats i nacionalitats. No debades, les obres de Maria Iordanidu, a més de l’èxit comercial que van conèixer a Grècia, han estat traduïdes a bastants llengües estrangeres. I encara les seues primera i tercera novel·les han estat portades a la televisió, adaptades a sèries, estimades per un públic encara més ampli, especialment Loxandra per la vivesa, l’humor, l’agilitat i el poder escenogràfic del llibre.

Alícia Toledo

Lletres Valencianes, nº 28

http://dglb.cult.gva.es/Libro/revista-lletres/Numero28secciones/narrativa.pdf

Loxandra

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

AEPV
AEPV
Amb la col·laboració de la Conselleria
d' Educació, Investigació, Cultura i Esport
Amb el suport del Departament de Cultura
FULL-Fundació pel Llibre i la Lectura
C/ Martínez Cubells, 6 - 1r - 1a
46002 València tel. 96 394 50 03
info@fundaciofull.com
Diseño y Desarrollo Web Im3diA comunicación