'Crònica parcial (1971-1987)', d'Enric Banyuls

Galeria d'Imatges

«He estat sempre un privilegiat ‘sense ofici ni benefici’. No sóc ni he estat mai un ciutadà exemplar ni pretenc reivindicar tal consideració». Amb aquestes paraules, en l’epíleg del llibre, es defineix a sí mateix Enric Banyuls. Tanmateix, però, com assenyala Víctor Labrado al pròleg, Banyuls fou sobretot un ciutadà compromès, «més aviat un militant que un polític, i molt més que un agitador (…) un manifasser, però no un qualsevol manifasser, sinó un de la classe més excel·lent i beneficiosa de manifassers que circula pel país».

Crònica parcial, no és, obviament, un dietari; no és tampoc, però, un simple recull de record personals, sinó una lúcida crònica que, des d’una perspectiva relativament local, recull, amb el mateix rigor i sinceritat que l’autor posava en les seues produccions plàstiques, el que fou l’evolució d’aquells anys intensos i trepidants del tardofranquisme i la transició a molts dels nostres pobles.

Un grup de joves de Corbera, a la Ribera Baixa, esdevé el fil conductor d’un relat on esdeveniments, activisme cívic, propostes culturals i compromisos polítics se’ns fan presents. Era, aquella, una colla relativament heterogènia d’estudiants i treballadors del camp que no passaven dels divuit anys, un grup on «al costat d’alguns components d’arrel clarament esquerrana i obrerista, s’hi afegia un cristianisme crític i, també, un component valencianista de caràcter merament cultural. (…) Un còctel que lluny d’explotar, no tardà en donar fruits». En Crònica parcial trobarem que «allò que havia començat com una pluja fina, duia camí de convertir-se en riuada», ja que aquella colla, «la colla de sempre no paràvem de donar pel sac».

Llegir més: https://www.laveudelsllibres.cat/noticia/42934/cronica-parcial-1971-1987-denric-banyuls