Críticas

Cristina Àlvarez Roig és arquitecta i treballa al seu despatx de Mollet del Vallès. Actualment, és una de les veus poètiques emergents en la literatura catalana.

L'últim dels valencians és una ucronia amb elements de novel·la en clau.

El contingut del llibre el constitueix una conversa, mantinguda a París el 2016, entre l'antropòleg Régis Meyran —que fa el paper d'inquiridor— i Enzo Traverso, el reputat historiador (també) de les idees, que exposa el seu pensament sobre el tema que dóna títol al llibre: les noves formes adoptades pel feixisme. La versió catalana és de Gustau Muñoz.

Ben poc, o quasi res, havíem sentit parlar fins ara de Josep Colomer (Benitatxell, 1957) en l’àmbit literari. De fet, fins ara Colomer –mestre i llicenciat en filologia catalana– havia escrit sobre l’arquitectura tradicional i havia editat les memòries d’un vicari de la comarca de la Marina, i poc més.

El terror és un gènere literari infravalorat per la crítica i, tanmateix, ha produït obres tan immortals com els seus protagonistes: Dràcula, Frankestein, La dama de blanc, Ligeia, etc. A pesar que he mencionat obres clàssiques, el panorama actual també és ric i variat. Personalment, considere que Stephen King és un mestre d’aquest gènere.

La literatura polonesa és una de les més potents, valentes i originals entre les literatures europees contemporànies. Tot i no ser un punt de referència gaire segur, els premis Nobel de Sceslaw Milosz (1980) Wislawa Szymborska (1996) i d’Olga Tokarczuc (2018) donen constància d’aquesta força.

Aquell divendres de novembre de 2019 va començar com qualsevol altre any, però la nit seria molt especial: es lliurarien els Premis Literaris Ciutat d’Alzira i els amics i amigues lletraferits, fidels a la convocatòria, ens retrobaríem al voltant d’una taula per compartir notícies, abraçades, riures… Però aquesta vegada teníem un buit notable, faltaria el “rei” de la festa, el no

Amb l’excusa de fer la seua autobiografia, Toni Royo ha escrit un llibre que intenta dibuixar uns anys de la història del País Valencià des de la perspectiva de les comarques del nord.

Tot i que l’escriptor xinès resident a Austràlia Uuyang Yu, és un autor certament prolífic, amb més d’un centenar d’obres publicades en el camp de la poesia, la crítica o la traducció, Diari íntim d’un editor és la seva segona novel·la. Yu ha rebut també algunes distincions i premis per les seves obres i ha estat durant molts anys responsable de la revista literària Otherland.

Quan Germán Machado va escriure aquesta història, res feia presagiar que la publicació al català coincidiria amb el final d’un confinament forçat per una pandèmia que, entre altres coses, ens ha fet sentir més presoners que mai a les nostres cases.