Críticas

Ben poc, o quasi res, havíem sentit parlar fins ara de Josep Colomer (Benitatxell, 1957) en l’àmbit literari. De fet, fins ara Colomer –mestre i llicenciat en filologia catalana– havia escrit sobre l’arquitectura tradicional i havia editat les memòries d’un vicari de la comarca de la Marina, i poc més.

La literatura polonesa és una de les més potents, valentes i originals entre les literatures europees contemporànies. Tot i no ser un punt de referència gaire segur, els premis Nobel de Sceslaw Milosz (1980) Wislawa Szymborska (1996) i d’Olga Tokarczuc (2018) donen constància d’aquesta força.

La bona vida, d’Adrià Espí no deixa indiferent per moltes raons. Si no fos perquè l’autor és encara massa jove i perquè vivim en un país on l’opinió pública no es nodreix de llibres, estaríem potser davant d’una polèmica entre els partidaris i els detractors d’aquesta proposta estilística.

«L’àvia em pegava uns colpets amb els artells al cap, s’olorava la mà i deia: “A que endevine què has dinat avui?”». No havia llegit, fins ara, ningú que retratés aquest gest. Per això, de fet, jo creia que només el feia la meua àvia.

Gat Vell designa els homes de la mar, un ofici amb ressò de marginalitat (xusma) i d’aïllament enfront de la immensitat. Persones que viuen en una llibertat que la resta d’oficis no proporcionen i que els fa peculiars.

L’any 1929 Artur Perucho publicava un llibre d’idealismes i fracassos, un relat atípic en el panorama literari català, Ícar o la impotència. Fa dos anys, Carles Fenollosa presentava la seua primera novel·la, Narcís o l’onanisme (Drassana 2018, premi Lletraferit de novel·la 2018), títol que evocava aquella narració gairebé oblidada de Perucho.

Tinc la sensació que la majoria dels membres de la generació valenciana dels cinquanta han sigut eclipsats per les figures immenses de Joan Fuster i Vicent Andrés Estellés. Una nòmina d’escriptors i escriptores que han restat invisibilitzats per al públic lector, noms com ara Joan Valls, Carmelina Sánchez-Cutillas, Jaume Bru i Vidal, Matilde Lloria, Maria Ibarz, Maria Beneyto.

La poesia es val del més íntim de nosaltres per aprofundir i expressar dos temes fonamentals: l'amor i la mort. Des d'Ausiàs March fins a Estellés —per posar-ne dos exemples cabdals—, passant per un llarg etcètera de noms i maneres que ens durien fins aquest Quan els grans arbres cauen, d'Àngels Gregori.

Fantasmes al palau. Tradicions esotèriques valencianes (Edicions del Bullent, 2015) de l’escriptor valencià Ivan Carbonell Iglesias, és una obra que ens convida a redescobrir el nostre territori de la mà de bruixes, dones d’aigua, esperits i, fins i tot, éssers d’altres planetes. Pertany al gènere de la investigació i la recopilació de la narrativa de caràcter oral.

L’acció exterior espanyola, política i militar, secularment s’ha lluït d’allò més. En les meses de negociació va anar deixant péntols d’un imperi on mai no es ponia el sol, i en els camps de batalla insígnies, banderes i cadàvers, sobretot de la purrialla subalterna i morta de gana.