Críticas

Nova aportació de Maria Dolors Pellicer a les lletres infantils catalanes. Aquest poemari, que va obtenir el II Premi de Poesia Infantil Fundació Caixa Cooperativa d’Algemesí, s’articula entorn de la nit i el dia. Així, per una banda, tenim el moment  en què descobrim la llum de la nova jornada i tot el que ens espera en el dia: l’escola, els amics, el món ple de colors.

Entre les diverses novetats que aquest primer trimestre del 2020 ens ha oferit Vincle editorial, destaca Prosèrpina, el drama en dos actes que l’escriptora anglesa Mary Shelley va escriure a Itàlia durant la primavera del 1820, tot just fa ara dos-cents anys.

Tangram és un llibre per a lectors d’Infantil i primer de Primària. Un llibre amb l’objectiu de mostrar-nos la necessitat d’integració de totes les persones en la societat, amb independència de les seues capacitats i de les seues diferències.

Trobar un bon llibre de memòries és difícil. En contra del que pot semblar a primera vista, parlar d’un mateix no és un exercici còmode. No debades, és un gènere escadusser, en qualsevol literatura, també en català. I no obstant això, és un dels més necessaris. Rosa Serrano no ens parla tan sols de la seua vida. Ens parla de com ha entès la vida.

No tinc cap mena de dubte quan afirme que Vicent Usó (Vila-real, 1963) és el novel·lista valencià més constant i perseverant. Un narrador de raça amb una gran capacitat de fabulació, al qual cap temàtica li fa por i que, a més, és capaç de desenvolupar-la amb tacte i valentia.

Conec Enric Sanç des de fa poc més de huit anys. Vaig tindre en les meues mans l’original que acabaria conformant el seu primer llibre de poesia, El plany de les lletres ferides (Germania, 2012). Sé que és un home tenaç, obstinat, una mica tossut i fort, a pesar que la vida li ha donat més d’un colp baix dels que et buiden per dins.

No totes les xiquetes són iguals, com tampoc no ho són tots els xiquets. No obstant això, hi ha molts estereotips que canonitzen com han de ser els uns i els altres. Per sort, Lola, la protagonista d’aquest llibre, és una xiqueta inquieta i valenta que vol canviar el món.

Lola somia que pot volar i enfilar-se als arbres del parc.

Cançó de fer camí és el segon àlbum infantil que publica Sembra Llibres. Editorialment, no sembla una aposta estranya, perquè és una tendència clara en els últims anys: publicar llibres que funcionen fora del circuit escolar i que no depenguen de la prescripció del professorat.

L’escriptora de la ciutat de València Teresa Broseta és coneguda i reconeguda pel públic i per la crítica especialitzada com una autora de literatura infantil i juvenil, encara que també conrea el teatre i la narrativa per a adults.

Sempre he pensat que allò que diuen una cultura normal ho és en la mesura que és diversa i viva –hi cap tot i s’hi renova–, que no abusa d’èpica ni de militància –es pot permetre no fer-ho, més aviat– i que reparteix raonablement les dosis de modernitat, d’autoreferencialitat i d’autocrítica.