Críticas

La poesia es val del més íntim de nosaltres per aprofundir i expressar dos temes fonamentals: l'amor i la mort. Des d'Ausiàs March fins a Estellés —per posar-ne dos exemples cabdals—, passant per un llarg etcètera de noms i maneres que ens durien fins aquest Quan els grans arbres cauen, d'Àngels Gregori.

Fantasmes al palau. Tradicions esotèriques valencianes (Edicions del Bullent, 2015) de l’escriptor valencià Ivan Carbonell Iglesias, és una obra que ens convida a redescobrir el nostre territori de la mà de bruixes, dones d’aigua, esperits i, fins i tot, éssers d’altres planetes. Pertany al gènere de la investigació i la recopilació de la narrativa de caràcter oral.

La narració del que s’esdevé durant les hores prèvies al concert de jazz de dissabte: amb aquests mots podria resumir el que trobareu en Dissabte, jazz, de Rafa Gomar (Edicions del Bullent).

L’acció exterior espanyola, política i militar, secularment s’ha lluït d’allò més. En les meses de negociació va anar deixant péntols d’un imperi on mai no es ponia el sol, i en els camps de batalla insígnies, banderes i cadàvers, sobretot de la purrialla subalterna i morta de gana.

Conec Antoni Martí Monterde (Torís, 1968) des de fa un temps.

Quan vaig llegir el meu primer assaig, estudiava jo batxillerat. Li’l vaig distraure a mon pare, atreta pel títol, Las brujas y su mundo, i la fantàstica portada d’Alberto Corazón, on una vella bruixa, d’un caprici de Goya, cavalcava nua a cavall d’una granera.

L’ofici de l’escriptor ha de menar a aconseguir un artefacte narratiu mitjançant unes peces delimitades per l’espai i per la tradició literària. Aquest objecte creat ha de ser capaç de copsar l’atenció de qui llegeix fins a abstreure’l de la realitat. A la vista d’aquestes premisses, es conclou que tant o més important que el que s’explica és la manera com s’explica.

El mas de les ànimes (Bromera, 2019) va guanyar el Premi Enric Valor de novel·la l’any 2018 amb una proposta en el límit amb allò mític i articulada al voltant d’un fet inicial i determinant: la mort de la matusalèmica protagonista, Maria Celidònia Palop, estesa al carro fúnebre i acompanyada per una “llarga rastrera d’ànimes” en el seu camí trontollant i lent cap al cementeri

Quinze dones valencianes és el títol d’un llibre d’autoria col·lectiva, coordinat per Antoni Furió i publicat per l’editorial Afers, amb la intenció de contribuir a un millor coneixement de la història i societat valencianes a través de la biografia de dones de la més diversa condició, situació econòmica, extracció social i època històrica.

Jaume Lloret i Esquerdo (La Vila Joiosa, 1953), Doctor en Filologia Catalana, ha exercit de mestre i ha sigut professor a la Universitat d’Alacant.