Críticas

Conec Enric Sanç des de fa poc més de huit anys. Vaig tindre en les meues mans l’original que acabaria conformant el seu primer llibre de poesia, El plany de les lletres ferides (Germania, 2012). Sé que és un home tenaç, obstinat, una mica tossut i fort, a pesar que la vida li ha donat més d’un colp baix dels que et buiden per dins.

No totes les xiquetes són iguals, com tampoc no ho són tots els xiquets. No obstant això, hi ha molts estereotips que canonitzen com han de ser els uns i els altres. Per sort, Lola, la protagonista d’aquest llibre, és una xiqueta inquieta i valenta que vol canviar el món.

Lola somia que pot volar i enfilar-se als arbres del parc.

Cançó de fer camí és el segon àlbum infantil que publica Sembra Llibres. Editorialment, no sembla una aposta estranya, perquè és una tendència clara en els últims anys: publicar llibres que funcionen fora del circuit escolar i que no depenguen de la prescripció del professorat.

L’escriptora de la ciutat de València Teresa Broseta és coneguda i reconeguda pel públic i per la crítica especialitzada com una autora de literatura infantil i juvenil, encara que també conrea el teatre i la narrativa per a adults.

Sempre he pensat que allò que diuen una cultura normal ho és en la mesura que és diversa i viva –hi cap tot i s’hi renova–, que no abusa d’èpica ni de militància –es pot permetre no fer-ho, més aviat– i que reparteix raonablement les dosis de modernitat, d’autoreferencialitat i d’autocrítica.

Rosa Serrano i Llàcer (Paiporta, 1945), mestra i editora, però també escriptora, traductora i emprenedora cultural, ha sigut objecte durant el segon semestre de 2019 de les distincions honorífiques més notables que pot rebre una ciutadana al País Valencià, de tal manera que aquest llibre pensat a mena de memòries, i editat en passar l’estiu, no ha arribat a temps de recollir-les.

La activista feminista y de los derechos LGBT Rita Mae Brown afirma que el lenguaje es el mapa de una cultura, un desplegable en el que se dibuja de dónde viene su gente y a dónde se dirige. Las lenguas de las diferentes regiones y comunidades españolas han actuado como una brújula para sus hablantes, constituyéndose en un modo diferente de ver e interpretar la vida.

La iniciativa de Tàndem d'adaptar i difondre el present llibre mereix la màxima consideració.

Les dones invisibles (Perifèric Edicions) situa l’acció que es narra a l’Índia. La protagonista, Indira, és una jove, que, per culpa de les tradicions, és obligada a casar-se amb un home major i, a pesar de la submissió amb què actua, pateix la crueltat d’una família que no la valora de manera positiva.

La Clara, de divuit anys, era, fins fa poc temps, una noia bona estudiant, amb els problemes propis d'una adolescent. Però tot canvia quan en David, l'atleta i el líder de la classe, n'abusa sexualment i, a més, ho fa saber per la xarxa. L'endemà tot l'institut en va ple.