Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació
Portada > Crítiques

'De mano en mano' Anna Miralles i Emilio Ruiz. Edicions de Ponent

Revista Lletres Valencianes núm. 27

DE MANO EN MANO

A l’altura de les circumstàncies

El trajecte d'un bitllet de vint euros per València serveix a Emilio Ruiz i Ana Miralles (última guanyadora del Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona) com a vehicle per bastir un retrat de la ciutat colorit i versemblant, que no obvia allò més miserable de l'existència quotidiana.

Quan va escriure el pròleg de la novel·la No me vacilen al comisario, traducció de l'original de Ferran Torrent, Andreu Martín va signar unes sàvies paraules que potser pagaria la pena recordar perquè de seguida vénen al cap en llegir De mano en mano: «Como cronista de una realidad descarnada de hoy, ahora y aquí, el autor policíaco debe conseguir que el lector reconozca un entorno, una sociedad y unos mecanismos mínimos de convivencia que le permitan pensar que lo que lee, si no es cierto, sí es al menos posible».Això ho publicà Ediciones B l'any 1987, i malgrat que per descomptat De mano en mano no és cap novel·la policíaca, respon avui dia a aquesta mena de plantejament a la perfecció: guardes jurats, prostitutes, clients amb Mercedes, carteristes, dones de la neteja, cantautors de parc apallissats per neonazis, trileros desfasats, veterans de guerra, hostaleres il·lusionades que no tarden a desenganyar-se i artistes bohemis capaços de pagar un objecte cobejat pel doble del seu valor però incapaços de pagar la llum del seu domicili desfilen, sense escenes forçades en cap moment, per indrets tan sorprenentment reconeixedors com ara la Plaça de la Verge, el Mercat Central o els (semi)derruïts carrers del Carme. Són llocs reproduïts amb tanta eficàcia que, malgrat les misèries humanes que acullen, de segur que simplement per l'encert visual algú se n'alegrarà (com ara jo mateix). Fins i tot els autobusos de l'EMT semblen haver passat pel nostre costat, però sobretot resulten punyentment familiars les actituds de qui els ocupen pel filldeputisme imperant entre l'espècie humana en general –i gairebé diríem que la valenciana en particular, si no fóra perquè ja hem tingut ocasió de comprovar que aquest tret tan nostre és ben universal–, comportaments absolutament mesquins que, per increïble que semble, de vegades arriben fins i tot a fer més entranyable el conjunt. I sobta encara més que els autors siguen la madrilenya Miralles i el santanderí Ruiz, perquè si ens hagueren dit que porten tota la vida a València ens ho hauríem cregut. Igualment versemblant resulta tota aquesta història senzilla i fugaç, que transcorre entre sucursals bancàries i «barraques»  encara que no precisament les típiques valencianes–, locutoris i catedrals, senyals de trànsit omnipresents i cartells que podríem trobar en qualsevol cantó –no només els que anuncien els concerts del Palau de la Música, sinó també el «Circo de España» i fins i tot un en què podem llegir perfectament el títol de l'obra Totus Tous–...Una història bruta i bonica que, si no és certa, sens dubte és almenys possible.

 _Felip Tobar

http://dglb.cult.gva.es/Libro/revista-lletres/Numero27secciones/narrativa.pdf

 

DE MANO EN MANO

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

AEPV
AEPV
Amb la col·laboració de la Conselleria
d' Educació, Investigació, Cultura i Esport
Amb el suport del Departament de Cultura
FULL-Fundació pel Llibre i la Lectura
Gran Via Ramón y Cajal, 1 - 3a
46007 València tel. 96 394 50 03
info@fundaciofull.com
Diseño y Desarrollo Web Im3diA comunicación