Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació
Portada > Crítiques

De traductors i traïdors

Revista Lletres Valencianes núm. 49 / Rafael Miralles

Mitjans de comunicació i traducció. Realitat i interpretació

La traducció d’un idioma a un altre mai no respecta el significat exacte de l’obra original. És el que suggereix aquell traduttore, traditore (‘traductor, traïdor’), expressió italiana que juga amb l’efecte sonor de la successió de dues paraules amb significats discordants. Sabem que la gent poliglota prefereix un llibre o una pel·lícula en versió original perquè així descobreix l’obra sense alteracions, com va ser concebuda per qui la va crear. Dut al cas més extrem, la traducció d’uns quants versos, amb les variacions a què se sotmeten les rimes, afecta de manera indefectible el missatge original del poeta. Una altra cosa és que el resultat siga més o menys reeixit, pel mestratge, la sensibilitat i l’art de qui el tradueix. Amb textos no literaris passa una cosa semblant: la traducció sempre en modifica, si fa no fa, el sentit primitiu. L’associació del traductor amb el traïdor no és, doncs, agosarada.

La traducció d’una novel·la o d’un guió audiovisual és un treball ben complex que, amb l’ajuda de diccionaris o de programes informàtics de traducció, no es limita a substituir mot per mot el text en una llengua determinada pel seu equivalent en un altre idioma. Ben al contrari, aquesta operació requereix el quefer, l’experiència i una formació de gran abast d’una persona que ineludiblement és una lectora o espectadora crítica que no es conforma amb la primera impressió que li provoca un text imprés audiovisual o digitalitzat i que, a més de dominar l’idioma original, coneix els contextos culturals i socials propis de qui l’ha escrita. És una lectora o una espectadora que hi entra a fons i furga per tots els racons i personatges per entendre’ls amb les seues particulars complexitats, circumstàncies i emocions. Però, a més de dominar la seua llengua materna, la traductora o el traductor sap investigar i documentar-se sobre tot allò que, inopinadament, es trobarà en la lectura o el visionat. Al capdavall, l’ofici de traduir sense traïcions exigeix un perfil professional amb un alt grau d’especialització.

A raonar sobre múltiples aspectes relacionats amb la traducció, s’hi dedica un grapat de professionals de diversos perfils vinculats amb la traducció –docents universitaris, assessores lingüístiques, dobladors, actors...– que en aquestes pàgines ens descobreixen algunes possibilitats, recursos i obstacles de l’ofici en una edició que sembla reunir les ponències presentades en el curs d’estiu ¿Traduttore, traditore? Una aproximación a la traducción literaria, celebrat en 2015 a la Universitat Jaume I. Tot i els desequilibris dels apartats del llibre pel que fa als registres lingüístics, l’extensió o els temes abordats, el volum acull col·laboracions de gran interés i erudició. Cal destacar, per exemple, les perplexitats de Joan Francesc Mira a propòsit de la traducció de La Divina Comèdia, els recursos emprats per Joaquim Mallafré en la seua versió de l’Ulisses o les observacions de Carlos Rubio sobre la presència de la societat japonesa en l’obra de Haruki Murakami.

Rafael Miralles Lucena

Revista Lletres Valencianes 49

Mitjans de comunicació i traducció. Realitat i interpretació

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

AEPV
AEPV
Amb la col·laboració de la Conselleria
d' Educació, Investigació, Cultura i Esport
Amb el suport del Departament de Cultura
FULL-Fundació pel Llibre i la Lectura
Gran Via Ramón y Cajal, 1 - 3a
46007 València tel. 96 394 50 03
info@fundaciofull.com
Diseño y Desarrollo Web Im3diA comunicación