Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i optimitzar la seva navegació. Si continua navegant, considerem que accepta la nostrapolítica de cookies
Portada > Crítiques

Déu ens lliure del poder

Posdata-Levante

El joc de Déu

El joc de Déu. Salvador Macip. Edicions Bromera

Macip escriu una paròdia de «Missió Impossible» entre el thriller, la comèdia i la ciència-ficció, com un crit d’alerta davant l’ambició desmesurada.

Què faria vosté si un dia es presenta Déu a casa seua per demanar-li que salve la humanitat? Tan sols hauria d'assassinar un científic massa espavilat que està a punt de crear un forat negre que s'engolirà el planeta en sis dies. Per a Sherman Comet, el pitjor estudiant de Columbia, el ser més mediocre de Nova York, la visita de Déu al seu habitacle de Harlem suposarà un tomb en la seua monòtona existència. Sherman és l'antiheroi per antonomàsia, tot el contrari a James Bond o el Tom Cruise de Missió Impossible (film al que parodia la novel·la). Un jove que només aspira a beure cervessa davant la televisió es veu implicat en una extraordinària trama on també participa Vivian Bentley, l'ambició viva, una xica intel·ligent i atractiva amb massa ganes de menjarse el món. Completen l'estrafolari elenc un Déu misteriós amb estranyes pretensions, i Travis, un xèrif local amb vocació de Harry El Sucio. La combinació resulta explosiva, metafòrica i literalment.

Amb una estructura que va cargolant-se a partir de paralelismes i flashbacks, El joc de Déu se situa entre el thriller d'acció, la comèdia disbaratada i la ciència-ficció. La novel·la avança amb un ritme trepidant, d'una intensitat in crescendo, i està minada de sorpreses per al lector. Estilísticament recorda a un guió cinematogràfic o al plantejament d'un còmic. El llenguatge funciona al servei de l'acció: frases curtes, directes com bales, defugint el circumloqui i la descripció. Un irònic narrador omniscient cedeix sovint la veu a uns personatges alienats, que semblen extrets d'un conte de Quim Monzó i col·locats enmig d'una trama d'un Calders postmodern. Per altra banda, l'autor ha organitzat la presentació de la història a partir de la unitat del fragment breu (uns docents, en 222 pàgines, conformen la novel·la), jugant així amb la rapidesa i simultaneïtat característiques del món hipertextual. L'acte de llegir queda assimilat al de navegar per internet o vore un film de factoria americana, amb tots els elements clàssics: bons que no ho són tant, conspiracions, violència, sexe i humor.

La història de Sharman, Déu i Vivian pot esgotar per l'abús de la hipèrbole i la inversemblança. Però la reflexió de fons ho compensa. El joc de Déu és un crit d'alerta davant l'ambició desmesurada, la vanitat extrema, la mancança de pensament crític i la manipulació de les masses. Una sàtira que qüestiona els tortuosos camins d'accés al triomf i la glòria. A més d'una defensa de la ciència com a espai del coneixement i no de competivitat personal. La conclusió és clara: el planeta està perdut en el forat negre del poder, i els diners són el déu més estimat. Salvador Macip (1970), el polifacètic autor de Blanes, capaç d'editar un bloc sobre divulgació científica, guanyar el premi de literatura eròtica de la Vall d'Albaida o escriure literatura infantil, ens col·loca dins d'un joc perillós i ens interroga sense pal·liatius: fins on ens pot fer aplegar l'ànsia de poder?

http://medias.levante-emv.com/documentos/2010-12-24_DOC_2010-12-17_01_41_50_posdata.pdf

 

El joc de Déu

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

AEPV
AEPV
Amb la col·laboració de la Conselleria
d' Educació, Investigació, Cultura i Esport
Amb el suport del Departament de Cultura
FULL-Fundació pel Llibre i la Lectura
Gran Via Ramón y Cajal, 1 - 3a
46007 València tel. 96 394 50 03
info@fundaciofull.com
Diseño y Desarrollo Web Im3diA comunicación