Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació
Portada > Notícies

#ENTREVISTA “La mare que adopta també es pot induir la lactància”

Laia Asso (Girona, 1978) és pediatra nutricionista de l’Hospital Quirónsalud del Vallès, a Sabadell. 'Ventres de paper' (editat per Sembra) és la seva primera novel·la

Diari de Sabadell/ Ander Zurimendi | 12-02-2020

Foto: LLUÍS FRANCO

Foto: LLUÍS FRANCO

Galeria d'Imatges

Laia Asso (Girona, 1978) és pediatra nutricionista de l’Hospital Quirónsalud del Vallès, a Sabadell. Ventres de paper (editat per Sembra) és la seva primera novel·la, tot i que ja hapublicat contes al magazin cultural Catorze. 

Tu mateixa ets pediatra, una figura que a la novel·la té molta importància. Com influeix, la vida privada a l’escriptura? Aquesta novel·la sorgeix del fet que la meva filla mitjana, que és adoptada, em pregunta per la seva mare biològica quan tenia 5 o 6 anys. Llavors em trobo en la situació que no tinc cap mena d’informació dels seus orígens. I ella queda molt decebuda. Així que li proposo inventar-nos la seva història. Per així reconstruir aquest passat. Doncs això és la llavor d’aquesta novel·la. 

De fet, Ventres de paper posa molt el focus en la mare gestant –Nigist– i què li passa després de deixar anar la criatura. Se’n parla poc? Amb qualsevol infant adoptat, quan arriba a una nova família, cal treballar el tema de la motxilla que té: les vivències que formen part de la seva vida. Especialment si ja té uns anys. No pots fer una pantalla, no pots esborrar el tema. Tot i que la meva filla era molt petita, penso que tenir un lligam, uns orígens, un punt de partida… era important per ella i per a tothom. 

Al llibre, la mare està acompanyada en el procés d’adopció, però es queixa que una vegada la criatura ja és a casa, queda un poc sola… Sí, podria haver-hi un acompanyament més present. Tens llocs on recórrer, però en molts moments et sents sola. I també durant el procés no s’ha analitzat  prou el que significa aquesta maternitat adoptiva, que serà tant o més intensa que la biològica. I es tendeix a simplificar: és una maternitat com una altra. Però no és així. Cal desenvolupar més l’acompanyament.

Circumscrius aquesta novel·la al que avui en dia es considera maternitat conscient? Si l’hagués d’etiquetar d’alguna manera, diria que ha estat l’eina perquè jo m’acabi relacionant amb aquesta mare biològica. En certa manera, he fet una mica les paus. De sentir-me molt a prop. Així que està en línia amb una maternitat molt reflexiva o reflexionada.  

Llegir més: https://www.diaridesabadell.com/2020/01/31/la-mare-que-adopta-tambe-es-pot-induir-la-lactancia/?fbclid=IwAR2xckYR9Bh3hfGksOV3a7aK1w-VbFdV31xv1P7k_R83MbQurqCP9hlgOWw

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

AEPV
AEPV
Amb la col·laboració de la Conselleria
d' Educació, Investigació, Cultura i Esport
Amb el suport del Departament de Cultura
FULL-Fundació pel Llibre i la Lectura
Gran Via Ramón y Cajal, 1 - 3a
46007 València tel. 96 394 50 03
info@fundaciofull.com
Diseño y Desarrollo Web Im3diA comunicación