Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació
Portada > Notícies

El 95,9% dels valencians llegeixen, almenys, una vegada per trimestre

| 12-03-2019

 

• L’índex de lectura de llibres al territori valencià se situa per damunt de la mitjana estatal.

• Després d'una aturada de set anys, torna l’estudi d’Hàbits de lectura i compra de llibres a la Comunitat Valenciana.

• El 44,3% llegeixen en valencià de forma ocasional.

• Les llibreries resisteixen com a punt de compra de llibres més habitual.

• El 74,3% dels ciutadans són lectors en suport digital.

Sí, els valencians llegeixen. De fet, el percentatge total de lectors de 14 anys o més a la Comunitat Valenciana se situa en el 95,9%, un 5,8 % més que fa 10 anys. En aquest bloc s’inclou qualsevol ciutadà que haja llegit durant el darrer any algun tipus de material, en qualsevol format o suport, siga imprés o digital, almenys una vegada al trimestre. Aquestes dades són fruit del Baròmetre d’Hàbits de lectura i compra de llibres a la Comunitat Valenciana encarregat per la Fundació FULL - Fundació pel Llibre i la Lectura a Connecta Research & Consulting. Els resultats de la investigació van ser presentats el dilluns 11 de març a La Nau de la Universitat de València en un acte que va comptar amb les intervencions de Roberto Corral, director de l’enquesta; Jesús Figuerola, president de la Fundació FULL; Antonio Ariño, vicerector de Cultura i Esport, i Albert Girona, secretari autonòmic de Cultura i Esport.

Des del 1999 fins al 2011, aquests estudis es van realitzar anualment a petició de la Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques de la Conselleria de Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana. Ara, després d'una aturada de set anys es reprén la investigació amb l’objectiu de conéixer el comportament lector de la població resident a la Comunitat Valenciana en el moment actual. La informació obtinguda permetrà la formulació i avaluació de futures accions i plans de lectura. I el cas és que, degut a l’absència de xifres específiques, del 2011 al 2017 s’han emprat com a referència els resultats del baròmetre estatal. Així doncs, l’estudi permet, per primera vegada en set anys, conéixer en profunditat la situació de l’univers llibresc al nostre entorn més pròxim. L’enquesta es va realitzar amb un total de 1.200 entrevistes.

Amb aquesta vocació de radiografiar les tendències a les diferents coordenades territorials, la mostra s'ha distribuït en 6 comarques, diferenciades en funció de la predominança de llengua més parlada en cada zona (valencià o castellà). “A l’inici de la legislatura que ara finalitza el govern valencià es posà a treballar en el disseny i posada en funcionament del primer PVFLL, un pla que es va dissenyar per al període 2017-2021”, ha apuntat el president de Full. “Cal insistir en recordar la importància de poder disposar de plans de foment del llibre i la lectura i, des d’ací, el nostre suport a un pla que era i és absolutament necessari. I és en aquest context que considerem que aquest estudi adquireix un major sentit ja que pot ser un instrument valuós a l’hora d’establir pautes d’acció per fomentar el llibre i la lectura. Pensem que és un instrument molt important a l’hora de dissenyar polítiques de foment del llibre i la lectura. I, òbviament, a l’hora de definir, i redefinir, el PVFLL”, ha afegit Figuerola.

Per a Girona, “la cultura ens identifica com a societat, és essencial: no estem parlant d’un sector econòmic qualsevol”. En aquest sentit, ha recordat la necessitat de reflexionar sobre els canvis de “les possibilitats tecnològiques, els hàbits de vida i la manera de dividir el temps... Tot això influeix al consum”. I afegeix: “També ha canviat la nostra percepció de què estem disposats a fer en cada etapa de la nostra vida. Cada vegada estem disposats a fer menys esforços intel·lectuals al nostre temps lliure”. D’altra banda, ha recordat que la crisi “ha afectat molts serveis públics culturals”. Respecte la necessitat de realitzar un Baròmetre d’Hàbits com aquest, ha indicat que els sectors productius de la cultura “han de conéixer el panorama actual. S’ha de reflexionar, investigar, avaluar les informacions i elaborar diagnòstics. L’educació pot salvar-nos. Hem d’inocular la cultura en les pròpies escoles, construir una massa crítica lectora. L’estudi ens servirà a les institucions per a continuar amb algunes propostes i rectificar altres. És necessari tindre un pla de lectura com el que tenim, però requereix diners. Si no hi ha una aposta financera decisiva, no serveix”, ha afegit el secretari autonòmic de Cultura i Esport. En aquesta línia, Ariño ha assenyalat la importància d’introduir “en l'agenda política la millora de les dades de lectura”.

Per al vicerector, un estudi com aquest permet “fer polítiques diferenciades, tenint en compte la nostra realitat lingüística complexa” i acabar amb certa “mitologia”. Per exemple, “diuen que cada vegada es llegeix menys, però els resultats mostren que la societat llegeix ara més que abans, la lectura arriba cada vegada a més part de la població. A més, els joves són els que més llegeixen”, ha subratllat. D’altra banda, ha reclamat dues línies d’acció: la política de primera infantesa, per a crear i consolidar nous lectors, i la convicció que la lectura ha de ser un plaer, “si no ho és, quan es puga deixar, es deixarà”.

La lectura

Si parlem dels materials amb major proporció de lectors, destaquen la premsa (70,6%) i els llibres (68,3%; en 2010 era de 59,1%). Segons ha explicat Corral, en comparació amb les dades estatals, la ràtio de lectors a la Comunitat Valenciana (tant global com dels diferents suports) se situa en un nivell similar a la mitjana nacional, però és lleugerament superior en la lectura de llibres (67,2%).  Els lectors de llibres entre la població valenciana llegeixen una mitjana d'11,4 llibres a l'any, és a dir, pràcticament un volum per mes. Respecte als motius que els porten a la lectura, un 63,3% de la població llegeix llibres per oci i un 24,9% ho fa per treball o estudis. De nou amb perspectiva estatal, la proporció de lectors de llibres a la Comunitat Valenciana és lleugerament més alta entre els lectors de llibres per oci i està per davall en la lectura per treball o estudis (61,8% i 28,9%, respectivament). D'altra banda, es manté la tendència ascendent en el percentatge de lectors de llibres per afició: s'ha incrementat d'un 56,2% a un 63,3% en els últims 8 anys. A més, els lectors de llibres per motius de treball o estudis també augmenten i se situen en un 24,9%.

Per regions, s'observa un major nombre de lectors de llibres per oci a Alcoi-Gandia i per motius de treball o estudis a la regió de València. Respecte als lectors freqüents (aquells que llegeixen almenys una vegada a la setmana) augmenten fins a aconseguir el 50,8%. Però, per descomptat, no tot poden ser bones notícies: encara hi ha un 49,2% de la població que no llegeix o ho fa de manera molt ocasional. D’aquest percentatge, un 36,7% de la població no consulta llibres mai o quasi mai en el seu temps lliure. El principal motiu esgrimit pels no lectors és la falta de temps, un problema que es planteja en major mesura entre la població de 35 a 54 anys. D’altra banda, un 24,5% dels no lectors (12,1% del total de la població) declara que no li agrada o no li interessa la lectura.

Lectura infantil i juvenil

Els primers llibres als quals ens acostem de menuts deixen una empremta inesborrable a la nostra vida adulta. En 2018, els infants valencians segueixen sent els grans lectors. De fet, com ha indicat Corral, la lectura de llibres és molt alta en els tres trams analitzats (menys de 6 anys, de 6 a 9 anys i de 10 a 13 anys).

En el 90% de llars amb menors de 6 anys, es llegeix a aquests xiquets i, a més, el 85% dels xiquets de 6 a 9 anys llegeixen llibres no de text. A més, el 89,6% dels menors amb edats entre 10 i 13 anys consulten els llibres en el seu temps lliure. Per cert, el percentatge puja fins al 96,2% en el cas de les xiquetes. Respecte a altres formats, el 42,5% consulten textos llargs en webs, blogs i fòrums; el 38,7%, còmics; el 29,2%, revistes; el 15,1% consulta periòdics, i el 10,4%, textos en xarxes socials. En tots aquests àmbits, excepte en el món de les xarxes, hi ha una major proporció de lectors entre els menors valencians comparat amb la mitjana nacional. L’edat no perdona: la lectura en adolescents és més habitual que entre la població adulta. El fenomen no només es dona en l’esfera dels llibres: els joves de 14 a 18 anys són el segment amb major nombre de lectors d'articles o textos llargs en internet i xarxes socials. Malauradament, a partir dels 14 anys es redueix la proporció de lectors freqüents de llibres per oci.

Les llengües

En el 94,8% dels casos, el castellà és l'idioma habitual de lectura al territori valencià, mentre que només el 3% de la població llegeix habitualment en valencià. D’altra banda, un 41,3% sí que assegura llegir en valencià ocasionalment. És a dir, que un 44,3% de la població inclou la nostra llengua a les seues lectures de forma ocasional o habitual. A més, cal destacar que ha augmentat tant el nombre de persones que afirmen que el darrer llibre comprat ha estat en valencià (7,1% enfront del 2,6% de 2009) com les que afirmen que el darrer llibre llegit va ser en valencià (5% enfront del 3% de 2011). “Cal dissenyar accions que ajuden a visibilitzar el llibre en valencià i estudiar estratègies diferents per als diferents territoris, perquè si alguna cosa ha deixat clar aquest estudi és l’extraordinària diversitat pel que fa a la consideració i a l’ús de la nostra llengua”, ha subratllat Figuerola al respecte.

Les xifres muten si ens centrem en les generacions més joves: el 6,8% dels menors de 10 a 13 anys llegeixen habitualment en valencià i el 70,6% ho fa ocasionalment. Així, podem afirmar que el 77,4% dels menors llegeixen en algun moment en la nostra llengua. “Estem convençuts que una, o la principal, de les raons d’aquesta aproximació a la normalitat que es dona en aquest segment d’edat és el paper destacat de l’escola i, més concretament, de l’escola pública valenciana, en garantir l’ús de les dues llengües oficials. Caldria analitzar amb detall com influeixen els diferents programes lingüístics en la lectura en valencià i castellà de l’alumnat”, ha afirmat Figuerola al respecte. I l'anglès? Doncs un 20,4% de la població l’inclou com a llengua de lectura ocasional.

La venda

Durant el darrer any, el 61,4% de la població de 14 o més anys va comprar algun llibre tant de text com no de text. El 52,9% dels valencians han comprat almenys un llibre no de text i el 33,7% han comprat exemplars de text. El percentatge de compradors és lleugerament inferior a la mitjana nacional, encara que la mitjana de llibres comprats està una mica per damunt de la mitjana d'Espanya: 11,6 volums enfront de 10,3. Les llibreries tradicionals resisteixen i encara suposen el principal canal de compra de llibres de no text, seguits per les cadenes de llibreries, les plataformes 2.0 i els grans magatzems. Si parlem de compres per Internet, el gegant Amazon és clarament el principal proveïdor de venda de llibres no de text. La novel·la i el conte són els gèneres més reeixits amb un volum de vendes del 52,6%. I què passa amb les biblioteques? Doncs, en 2018, el 28,4% de la població ha anat a aquests centres i el 85,4% d’aquests lectors ha acudit a una biblioteca pública (85,4%).

Lectura 2.0

En 2018, el 74,3% dels valencians es declaraven lectors en suport digital, activitat que practicaven com a mínim una vegada al trimestre. El 72,1% ho fan freqüentment: almenys una vegada per setmana. Les seues preferències es troben en webs, blogs i fòrums, xarxes socials i premsa online. Comparat amb la mitjana nacional, s'observa una ràtio una mica inferior de lectors en suport digital a la Comunitat Valenciana, especialment en la lectura de premsa digital i de continguts en xarxes socials. El percentatge de lectors de llibres en format digital en la Comunitat Valenciana ha experimentat un increment de més de 20 punts en els últims 8 anys, passant del 5,8% en 2010 al 28,8% en 2018. “La compatibilitat de lectura entre pantalles i paper és molt clara. Llegir estarà molt vinculat al capital educatiu: com més accés a la cultura tenen, més llegeixen”, ha considerat Ariño.

I les vendes? Un 57,7% només llegeix llibres digitals, pels quals no ha pagat; un 12,9% sempre paga per ells, i la resta compatibilitzen les dues tendències. En eixe sentit, Figuerola ha indicat que cal dissenyar “accions per a combatre la pirateria en el món digital. Més enllà de les accions judicials contra les pàgines que ofereixen continguts de manera il·legal, considerem que cal avançar en accions que consciencien a la societat en la necessitat de respectar la propietat intel·lectual en el món digital”.

Llarga vida a la lectura.

 

Clica ací per a consultar el Clipping de premsa.

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

AEPV
AEPV
Amb la col·laboració de la Conselleria
d' Educació, Investigació, Cultura i Esport
Amb el suport del Departament de Cultura
FULL-Fundació pel Llibre i la Lectura
Gran Via Ramón y Cajal, 1 - 3a
46007 València tel. 96 394 50 03
info@fundaciofull.com
Diseño y Desarrollo Web Im3diA comunicación