Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació
Portada > Crítiques

'El llapis amb què escric' d'Anna Swir: poesia del cos i de la guerra, del patiment i la joia, poesia sense concessions

Nosaltres La veu/ Jordi Sebastià

El llapis amb què escric

La literatura polonesa és una de les més potents, valentes i originals entre les literatures europees contemporànies. Tot i no ser un punt de referència gaire segur, els premis Nobel de Sceslaw Milosz (1980) Wislawa Szymborska (1996) i d’Olga Tokarczuc (2018) donen constància d’aquesta força. Tampoc no és una casualitat que dues de les premiades hagen estat dones, perquè la presència femenina en les lletres poloneses és una constant des de principis del segle XX. Entre els noms que hi destaquen hi ha el d’Anna Swirszczynska (1909-1984), que va preferir simplificar el seu cognom i adoptar com a nom de lletra el d’Anna Swir.

La poesia de Swir va patir un canvi profund amb la terrible experiència de l’ocupació alemanya i la Segona Guerra mundial, durant la qual exercí diversos oficis per sobreviure, entre ells el d’auxiliar d’infermeria, que la posaria en contacte amb el costat més brutal del conflicte. Els seus versos inicials, brillants, plens de jocs verbals i referències culturals –sobretot a la rica tradició folklòrica polonesa– donarien pas a una poesia molt més sòbria, plenament conscient dels patiments vitals i alhora de la joia inherent a la mera existència. Aquella experiència brutal queda reflectida en poemes durs, sense concessions, amb la presència dels joves soldats moribunds, les bombes sobre els refugis, les barricades o els orinals a l’hospital “amb pus, sang i excrements”.Josep Antoni Ysern, que va ser professor a diverses universitats poloneses, ja ens havia regalat unes magnífiques traduccions d’autors d’aquell país, com ara Ewa Lipska o Tadeusz Rozewicz (la seua antologia Udols d’un llop de paper, va rebre el premi Cavall Verd de traducció l’any 2010) i s’havia aproximat a l’univers de Swir amb la traducció del llibre Una dona de cap a peus (2015). El lector en català, doncs, pot estar tranquil quant al rigor i la qualitat de la versió que ens proporciona Ysern, que ara va més enllà i ens proposa una completíssima selecció de la poesia d’Anna Swir reblada per un epíleg que situa i ressegueix l’obra i la vida de Swir en el context històric i cultural polonès i europeu.

Llegir més: https://www.nosaltreslaveu.cat/noticia/40605/llapis-escric-anna-swir-poesia-cos-guerra-patiment-joia-sense-concessions

El llapis amb què escric

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

AEPV
AEPV
Amb la col·laboració de la Conselleria
d' Educació, Investigació, Cultura i Esport
Amb el suport del Departament de Cultura
FULL-Fundació pel Llibre i la Lectura
Gran Via Ramón y Cajal, 1 - 3a
46007 València tel. 96 394 50 03
info@fundaciofull.com
Diseño y Desarrollo Web Im3diA comunicación