Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació
Portada > Crítiques

Els embolics dels Hoover

Posdata Levante-emv

Els embolics dels Hoover

Els embolics dels Hoover. Joaquim Biendicho. remi de novel·la Ciutat d'Alzira 2010. Edicions Bromera.

Joaquim Biendicho ens acosta a les aventures d’uns personatges singulars que es mouen a un ritme frenètic en un atrotinat viatge per la Mediterrània.

Amb Els embolics dels Hoover (Bromera 2011), una divertida i entretinguda novel·la entorn a un multimilionari nord-americà la dona i les filles, durant un atrotinat viatge en creuer per la Mediterrània, Joaquim Biendicho ha estat guardonat amb el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira.

De camí cap Alzira, Biendicho, professor a Tarragona d'un Institut de Secundària, del qual parla amb orgull, tingué l'amabilitat de deturar-se a València per enraonar sobre la seua obra, el seu procés de creació, les seues inquietuds, els seus fantasmes literaris, les seues lectures… Heus-ne ací cinc cèntims.

«Després de 1937, un recull d'històries durant la Guerra Civil, volia escriure una història diferent, amb la qual m'ho passara bé escrivint-la i el lector en fruira a grapats llegint-la. Els embolics no té cap altra pretensió: divertir i entretindre. «És cert que l'argument pot ser fràgil, que no tinga prou solidesa o que s'aguante pel cap dels dits; tampoc m'importa massa ni em lleva la son. Tot depén, al capdavall, de com es conte i del ritme i nervi narratiu, que en aquesta novel·la és frenètic, diabòlic. Tal i com jo ho volia».

«M'interessa molt la literatura en anglés, com ara Carver, Cheever, Connolly, per la manera de narrar: amb una prosa que sembla fàcil, senzilla, amb ritme àgil i llegidor; també m'interessa Alberto Moràvia, i, a casa nostra, Quim Monzó o Empar Moliner, per la brevetat i lucidesa dels seus contes. Qualsevol història pot contar-se en només uns pocs fulls».

«He hagut de treballar de valent el llenguatge, perquè s'adequara amb la història que volia contar i com la volia contar. Buscava que els detalls, els diàlegs, i el vocabulari, estigueren més acostats a la parla col·loquial. Això facilitaria la comunicació amb el lector i faria més àgil i llegidora la lectura».

Els embolics dels Hoover gira entorn de la figura del senyor Hoover, un multimilionari nord-americà, en viatge d'esplai per la Mediterrània; un personatge impulsiu, eixelebrat, un xarlaita de fira, capaç d'estar al telèfon al temps que dóna ordres als seus subordinats, enraona amb la seua dona, o dóna consells a les filles. El seu tarannà està clarament inspirat en el protagonista de la pel·lícula Un, dos, tres, de Billy Wilder, que és genial, fascinant, increïble, i humà, molt humà. «Tanmateix, al poc m'adoní que havia creat un personatge incomplet, mancat de matisos. Llavors haguí de crear uns altres personatges, com ara els dos que, junt amb Hoover, narren a tres veus la novel·la: l'Andreu Farré, que accepta fer de guia turístic de la família Hoover, i l'Adsija, la seua dona, que tractarà en tot moment de posar trellat a les decisions i pensaments del seu home».

«És clar que els personatges són exagerats, i si estan més prop d'una caricatura que no de persones reals és per una raó: que la novel·la està narrada des de tres punts de vista diferents, tres mirades subjectives: el senyor Hoover, l'Andreu Farré i la senyora Hoover. Tots tres conten allò que veuen i tal com ho entenen o senten; allò que el lector llig potser no és la realitat, sinó les reflexions i els pensaments de cada un dels narradors, bo i immersos en una sèrie de situacions que els afecten d'una manera particular. A més, he volgut que tingueren la singular complexitat psicològica del millor cine de Woody Allen. Es tracta, doncs, de tres veus subjectives».

«He tractat d'escriure una novel·la en què el lector passe una molt bona estona llegintla: contemplant atònit com la desaparició d'una de les filles dels Hoover desferma una allau de despropòsits, un seguit d'esdeveniments eixelebrats i divertits, a través de diferents escenaris de la Mediterrània»…

Antoni Zaragoza

http://medias.levante-emv.com/documentos/2011-07-01_DOC_2011-06-24_02_06_11_posdata.pdf

 

Els embolics dels Hoover

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

AEPV
AEPV
Amb la col·laboració de la Conselleria
d' Educació, Investigació, Cultura i Esport
Amb el suport del Departament de Cultura
FULL-Fundació pel Llibre i la Lectura
Gran Via Ramón y Cajal, 1 - 3a
46007 València tel. 96 394 50 03
info@fundaciofull.com
Diseño y Desarrollo Web Im3diA comunicación