Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació
Portada > Crítiques

Els setanta de Josep Piera: memòria de la vida

Culturplaza/ Toni Sabater

Els fantàstics 70

er a la literatura valenciana l’aparició de qualsevol llibre amb intenció memorística és un doble regal. Per una banda, aporta un element més al cabal no massa extens (o almenys no tant com alguns voldríem) d’artefactes literaris que, més enllà del gènere concret de l’obra en qüestió, permeten sobreviure i mostren la persistència de l’expressió escrita en la llengua dels valencians. Però en el cas d’un llibre d’oberta i indissimulada vocació rememoratòria l’aportació conté, a més del valor purament literari, la plasmació d’un testimoni valuós i insubstituïble, tota una sèrie d’elements que suposen una generosa donació que l’autor fa cap al futur, l’explicació i el relat amb valor històric d’uns temps i unes circumstàncies.

Això ha fet exactament Josep Piera (Beniopa, 1947) amb Els fantàstics setanta 1969-1974 (Institució Alfons el Magnànim, 2020). Com a lector confesse que, en llegir l’acotació temporal tan breu que el mateix títol incorpora (a penes sis anys) vaig sentir una certa decepció perquè em semblava un parèntesi excessiu per la mateixa brevetat, una privació injusta de la resta del temps passat, i probablement perquè estem acostumats a llibres de memòries que abasten quasi tota una vida (i a vegades la posteritat i més enllà: la vanitat d’alguns autors és infinita).

Però aquella relativa decepció va esvanir-se ràpidament durant la lectura, no només per l’amenitat i l’interés del relat, sinó per la comprensió de l’acotació, per l’homogeneïtat que transmet el període, i sobretot pel significat absolutament genèsic d’eixos anys en la vida del poeta. Tots tenim uns instants decisius, una eclosió cap a la vida adulta que determina afinitats i destins. La de Josep Piera, a més de l’interés que sempre comporta el naixement de l’alé poètic, les amistats i els amors o la lluita per fer-se un nom, està travessada per un factor relativament exogen però indestriable de la seua biografia: haver viscut eixos anys d’aprenentatge durant el final del franquisme, amb totes les ànsies de llibertat que això implicava i amb la creença ferma (després convenientment desballestada per la dura realitat) que tot estava per fer i tot era possible.

Llegir més: https://valenciaplaza.com/els-setanta-de-josep-piera-memoria-de-la-vida

Els fantàstics 70

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

AEPV
AEPV
Amb la col·laboració de la Conselleria
d' Educació, Investigació, Cultura i Esport
Amb el suport del Departament de Cultura
FULL-Fundació pel Llibre i la Lectura
Gran Via Ramón y Cajal, 1 - 3a
46007 València tel. 96 394 50 03
info@fundaciofull.com
Diseño y Desarrollo Web Im3diA comunicación