Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació
Portada > Notícies

Escriptors blancs, aneu fent lloc: la literatura africana amb veu de dona demana pas als prestatges

| 06-04-2021

Abans de començar a llegir, estimat lector, estimada lectora, et demane que realitzes un xicotet experiment. Promet que no inclou dolor físic. Aparta els ulls de la pantalla (però deixa el text obert, no vaja a ser que se t'oblide tornar), repassa les teues prestatgeries i cerca quants dels títols que les ocupen no han sigut escrits per homes blancs. Vinga, et deixe uns minuts. Ja? D'acord. Perquè no és que la primavera m'haja portat poders màgics, però hi ha altes probabilitats que eixa llista siga prou minsa. Quina circumstància més curiosa. I és que encara en 2021, gran part del nostre consum cultural continua marcat per les mateixes visions eurocèntriques i patriarcals de sempre. Homes blancs pertot arreu. El racisme, en les seues versions micro o macro, encara emmetzina els nostres carrers (bé s'ha vist amb l'odi despertat pel fitxatge de Serigne Mbayé, portaveu del Sindicato de Manteros, per a llistes electorals de Podemos a Madrid), però a poc a poc es van obrint esquerdes que permeten la consolidació d'altres maneres d'estar viu i de narrar el món.

Una d'eixes signatures que van ocupant espai per dret propi a les biblioteques és Kopano Matlwa (Pretòria, 1984), escriptora i metgessa guardonada amb reconeixements tan rellevants com el Premi Literari de la Unió Europea o el Premi Wole Soyinka de Literatura Africana. Després de Florescència i Coconut, l’editorial Sembra Llibres acaba de publicar la seua darrera novel·la, Aigua passada, amb la que continua explorant les entranyes de la Sud-àfrica contemporània.

Racisme, xenofòbia, desigualtats econòmiques, violència sexual… Les protagonistes de Kopano Matlwa ens parlen sense artificis ni solemnitats vàcues dels conflictes de classe, raça i gènere que colpegen la societat sud-africana postapartheid. I ho fan des d’una narració que naix de la intimitat, de l’experiència quotidiana. No debades, les opressions no constitueixen compartiments estancs, sinó que s’entrecreuen, s’inunden les unes a les altres. “La ficció permet establir uns marcs per a abordar qüestions complexes sense fer un al·legat. En aquest sentit, podem dir que la seua obra és política sense mostrar-ho de forma explícita, sinó mitjançant les vivències i conflictes dels seus personatges”, considera Mercè Pérez, editora de Sembra.

Dinamitant el cànon

Com comentàvem abans, el sacrosant cànon literari tradicional —eixe que centrava l'experiència lectora en un llistat de senyors blancs que parlaven de les seues coses— va dinamitant-se a poc a poc, deixant pas a visions del món que van més enllà de les signatures masculines i eurocèntriques que han dominat durant segles el panorama llibresc. “Cada vegada són més les editorials que estem trencant amb eixes línies tan patriarcals, masculines i blanques que ocupaven gran part de l’oferta publicada. Sembra porta ja un temps lluitant per publicar altres veus. Comptàvem amb biografies com la de Rosa Parks o assajos com L’altra banda de la muntanya, de Minna Salami, però ens calia també incorporar la ficció. La nostra idea és anar aprofundint en aquest camí per a conèixer noves latituds i noves històries”, apunta Pérez, qui considera que descobrir aquesta autora “va estar un colp de sort, però ens vam enamorar de seguida. Era el tipus de creació que volíem al nostre catàleg i la considerem com a una imprescindible en l’actualitat”.

En aquest sentit, Deborah Ekoka responsable amb Ken Providence d'United Minds, llibreria dedicada en exclusiva a la cultura africana, considera “imprescindible" que entren noves veus en el mercat editorial “per a mostrar la diversitat que existeix. Gran part del racisme parteix de no conéixer la història col·lectiva. Per exemple, a Espanya sempre hi ha hagut persones negres, però pocs llibres recullen les seues experiències. Si no es tenen en compte eixos altres punts de vista, s'acaba creant un imaginari que no correspon amb la realitat”.

Llegir més: https://valenciaplaza.com/aneu-fent-lloc-literatura-africana-veu-dona

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

AEPV
AEPV
Amb la col·laboració de la Conselleria
d' Educació, Investigació, Cultura i Esport
Amb el suport del Departament de Cultura
FULL-Fundació pel Llibre i la Lectura
Gran Via Ramón y Cajal, 1 - 3a
46007 València tel. 96 394 50 03
info@fundaciofull.com
Diseño y Desarrollo Web Im3diA comunicación