Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i optimitzar la seva navegació. Si continua navegant, considerem que accepta la nostrapolítica de cookies
Portada > Crítiques

Flors a la família

Revista Lletres Valencianes núm. 29

Les flors de l'Albagés

Les flors de l'Albagés. Llorenç Giménez. Il·lustracions de Paula Peña. Edicions del Bullent. Picanya 2010.

A Llorenç, el contacontes li han regalat una història preciosa, la de les tres flors de l’Albagés. Un petit conte que es fa immens en tancar l’última pàgina i de ben segur encara és més immens en sentir-lo declamat per l’autor a qualsevol de les seues actuacions. Una història que ens transmet estima, amor, seguretat, natura... i un aroma especial: el de les tres flors dels masovers del Mas de Flors.

Conta Llorenç, el contacontes, a les pàgines del seu llibre Les flors de l’Albagés, que aquesta història, la que ens contarà de la mà de les precioses il·lustracions de Paula Peña, va ocórrer quan no existia ni televisió ni ràdio ni internet... tampoc motos, autobusos o cotxes. Així, ens situa en un temps en què la manera de viure en família era, de bon tros, molt diferent a la que vivim avui. Però, què ens vol contar Llorenç al seu conte?, doncs la història dels habitants del Mas de Flors, una família on tots, avis, pares i filles tenen noms de flor. Lliris i Narcís són els pares de les tres flors, les seues filles que s’anomenen Rosa, Margarida i Violeta. Però, a banda de la curiosa anècdota dels noms –fins i tot els avis materns i paterns tenen noms florals: Gesmil i Rosella i Hortènsia i Jacint–, el conte de les flors de l’Albagés ens transmet la història d’un temps llunyà, quan la reunió familiar al voltant de la taula era plena de paraules, d’històries del dia a dia, sense televisió ni videojocs; quan el passeig fins l’escola es feia a peu, de vegades travessant alguna muntanyeta, fent parada a la casa dels avis per dinar, gaudint de la natura a cada pas. Un altre temps que resulta difícil d’entendre a les grans ciutats que vivim, on la quotidianitat, la dels adults i la dels xiquets, és plena d’autobusos, estrès, televisió, dibuixos animats... Així, la lectura del conte als xiquets és interessant ja que ens ajuda a explicar-los altres temps, altres maneres de viure, com era la vida a un mas en les muntanyes fa molts i molts anys.

Els personatges protagonistes del conte de Llorenç ja no hi són. Conten que van viure fa molts anys a un llogaret de Vistabella i també conten que, si passem alguna vegada per allà encara es pot sentir el seu esperit i el seu aroma a cada racó del camí, a cada flor i a cada animal. He de reconèixer que després de llegir el conte l’emoció em va omplir: com un record de la importància de les petites coses, del caliu i l’amor que sovint trobem a la família; com la sensació de sentir a cada racó de les nostres terres i els nostres paisatges el pols de tots aquells i totes aquelles que s’estimaren i que s’estimen la terra... I també, en acabar de llegir la curta història, em van omplir les ganes de visitar el Mas de les Flors i sentir ben a dins l’aroma de Lliris, Narcís, Rosa, Margarida i Violeta.

Sònia Martínez Icardo
Lletres Valencianes, nº 29

http://dglab.cult.gva.es/Libro/revista-lletres/Numero29secciones/infantil_juvenil.pdf

Les flors de l'Albagés

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

AEPV
AEPV
Amb la col·laboració de la Conselleria
d' Educació, Investigació, Cultura i Esport
Amb el suport del Departament de Cultura
FULL-Fundació pel Llibre i la Lectura
Gran Via Ramón y Cajal, 1 - 3a
46007 València tel. 96 394 50 03
info@fundaciofull.com
Diseño y Desarrollo Web Im3diA comunicación