Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i optimitzar la seva navegació. Si continua navegant, considerem que accepta la nostrapolítica de cookies
Portada > Crítiques

Fuster viu, encara

Revista Lletres Valencianes

L'agitació de l'escriptura

"L'agitació de l'escriptura. Itineraris entre la vida i obra de Joan Fuster" Perifèric Edicons

En aquesta obra, subtitulada significativament Itineraris entre la vida i l'obra de Joan Fuster, el poeta i professor Josep Ballester repassaalguns dels temes característics de la literatura de l'autor de Nosaltres els valencians.

No ha tingut, Joan Fuster, una posteritat trista i desagraïda. Com al gran autor i intel·lectual que fou –un dels més grans en la literatura del segle XX–, la seua mort (esdevinguda l'any 1992) propicià l'aparició d'un reguitzell d'estudis i aproximacions als seus llibres que s'ha mantingut fins l'actualitat. En realitat, hi hagué molt prompte dos estudis que es van endinsar en l'univers fusterià quan aquest es trobava en plena ebullició. Es tracta de Aproximación a Joan Fuster, de Manuel Lloris (Almudín, 1979) i de Fuster portàtil, de Josep Iborra (3i4, 1982). Si l'opuscle de Lloris té l'encant dels pioners i està fet des d'una certa prevenció intel·lectual envers el solitari de Sueca, Iborra es despatxà amb un assaig més canònic, de factura amena i encara ara perfectament llegidora. Però fou l'òbit de Fuster, com s'ha dit, l'ocasió propícia per a l'aparició d'una sèrie d'obres que intentaven avaluar la importància de la seua aportació. Entre aquest darrers volums caldria citar-ne dos elaborats curiosament encara en vida de l'autor, tot i que publicats pòstumament. Són Converses inacabades, de Toni Mollà (Tàndem, 1992) i La raó moral de Joan Fuster, d'Antoni Riera (Curial, 1993). A aquests títols en seguirien d'altres amb molt diferents orientacions, des de volums col·lectius d'homenatges a rememoracions més personals. Entre tots ells, potser calga destacar Fuster o l'estratègia del centaure, de Vicent Salvador (Edicions del Bullent, 1994), que s'endinsa en les tàctiques discursives d'un literat que va fer de l'estil una divisa radicalment personal. En el costat negatiu caldria citar El falcó de Sueca, de J. M. Muñoz Pujol (Proa, 2002), una estrambòtic intent de biografia de què el propi Fuster s'haguera rist a bastament. Anys després, i quan encara institucions com la Universitat de València o l'editorial 3i4 mantenen viva la bibliografia fusteriana en forma d'estudis o amb la publicació del seu prodigiós epistolari, Josep Ballester ha volgut sumar-se a aquesta tradició (que ja havia temptejat l'any 1990 amb Una aventura lírica) amb la publicació d'un llibre que, si bé no aporta substancialment res de nou al tema, té potser la virtut pedagògica de repassar els principals ítems que recorren la literatura del de Sueca. Ballester, en efecte, reelabora la biografia de l'autor i es fixa per exemple en els seus poemes i els seus aforismes, sense oblidar la seua aportació com a historiador de la cultura, o les relacions que va mantindre amb personatges tan diferents com Xavier Casp o Carles Riba.

El libre de Ballester no fa més que evidenciar, en definitiva, que Fuster, lluny del que diga una làpida en un cementeri, està més viu que mai. I continuarà donant guerra.

_ Víctor Cotlliure

Lletres Valencianes, nº 27

http://dglb.cult.gva.es/Libro/revista-lletres/Numero27secciones/ensayo.pdf

 

L'agitació de l'escriptura

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

AEPV
AEPV
Amb la col·laboració de la Conselleria
d' Educació, Investigació, Cultura i Esport
Amb el suport del Departament de Cultura
FULL-Fundació pel Llibre i la Lectura
C/ Martínez Cubells, 6 - 1r - 1a
46002 València tel. 96 394 50 03
info@fundaciofull.com
Diseño y Desarrollo Web Im3diA comunicación