Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i optimitzar la seva navegació. Si continua navegant, considerem que accepta la nostrapolítica de cookies
Portada > Crítiques

'Hijas de la luna' de Fernanda Zabala. El Nadir

Revista Lletres Valencianes

Hijas de la luna

Dues dones

Conflictes que a pesar del pas del temps no cessen de supurar. Dues dones d'extracció social molt distinta però que acabaran unides pels esdeveniments. La vida fa mal. I el temps no ho cura tot.

La filla dels masovers tira la vista arrere per a rememorar. Ella, que un dia va quedar òrfena amb la seua germana Sara, vol recordar a Evangelina, la dona del marqués de Playa-rota, que va voler cuidar-les; a Dimas Expósito, aqueix home gris i bo que tenia una merceria i que en les seus estones lliures feia de bibliotecari del poble, únic parent de les xiquetes; a tia Cecilia, al seu fill Max, a Plácida, la filla dels marquesos l'ombra de la qual, millor encara, la figura de la qual perdura en el temps per a bé i per a mal? La proximitat amb el mar sumix la protagonista en un estat d'una certa melancolia que la porta a desbrossar capítols en el temps.

La recreació d'una vida marcada per esdeveniments del passat permet traçar a la seua autora un quadre costumista en una època pretèrita, en modes i maneres socialment desfasats però que, per alguna raó, ens resulten entranyables, tal vegada com a desxifradors, o continuadors, d'un present. Quelcom paregut al que el lector experimenta davant d'una obra que vol remuntar-se fins al començament de si mateixa. Com va fer el narrador de la Recherche proustiana. La protagonista, ací, dóna una impressió parella: és conscient que li sobreviurà el temps passat i que li provoca, li continuarà provocant, un dolor a penes perceptible però durador. Té davant de si, omnipresent, a Plácida. Ella (però no sols ella: també el marc geogràfic: les illes Silas, La Fenicia i Playarota, Noé), és prova que el passat existeix i que, ironies del destí, continua marcant el seu present. Tot això ho anirà anotant Cecilia sota la forma d'un diari que porta entre Fenicia i Silas en a penes sis jornades.

El pas del temps, esquerp i esquiu, és, per tant, el gran tema d'aquesta novel·la. Dels seus marques indelebles, de la seua capacitat per a no deixar res en peu. Ho resumeixen molt bé els versos del poeta Carlos Marzal que l'autora ha volgut clavar en la llinda d'aquestes pàgines i que mereixen ser reproduïts ací: «La lluvia, el sol i el viento han desleído / la arcilla que el cantero impuso pura, / y sobre el muro hay un color arcano, / una totalidad de cicatrices, / un espejo de arrugas: / el almagre». L'autora d'aquesta novel·la, segona en el seu haver-hi, és una dona que s'ha destacat per les seues col·laboracions en el diari que fundara un dels eximis representants de la nostra Renaixença, el senyor Teodoro Llorente (açò és, Les provincias), i pel cicle que reuneix destacats escriptors en el Palau de la Música de València, «Literatura en el Palau». Ha escrit diversos llibres entorn de temes valencians (Leyendas y tradiciones valencianas, Ciento veinticinco valencianos en la Historia o La Valencia de los años 50).A més, Fernanda Zabala va ser guardonada amb el premi Ciutat de València en la seua edició de 1988 per la seua anterior novel·la, titulada Breves de soledad.

_ Rafa Martínez

Lletres Valencianes, núm. 26

http://dglb.cult.gva.es/Libro/revista-lletres/Numero26secciones/narrativa.pdf

 

  

Hijas de la luna

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

AEPV
AEPV
Amb la col·laboració de la Conselleria
d' Educació, Investigació, Cultura i Esport
Amb el suport del Departament de Cultura
FULL-Fundació pel Llibre i la Lectura
C/ Martínez Cubells, 6 - 1r - 1a
46002 València tel. 96 394 50 03
info@fundaciofull.com
Diseño y Desarrollo Web Im3diA comunicación