Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i optimitzar la seva navegació. Si continua navegant, considerem que accepta la nostrapolítica de cookies
Portada > Crítiques

Jabari, jabari!

Revista Lletres Valencianes núm. 32

Les petjades de l'Àfrica

Les petjades d'Àfrica Mercè Viana, il·lustrador: Luis Demano. VI Premi Vila de Paterna de Narrativa Infantil Vicenta Ferrer Escrivà 2011. Tàndem, Valencia, 2012.

Les petjades d'Àfrica és la narració d'una odissea, d'un viatge iniciàtic al cor d'un continent misteriós a través del qual, com en totes les odissees veritables, els personatges assoliran una visió més profunda de la vida. Amb aquesta obra d'estil fluid i vibrant la prolífica escriptora d'Alfafar Mercè Viana va aconseguir adjudicar-se el VI Premi Vila de Paterna de Narrativa Infantil Vicenta Ferrer Escrivà 2011.

Tot i l'oposició dels iaios, els Valls han decidit agafar el seu fill Ander i marxar de vacances a la República de Burundi, la terra entre els rius Kagera i Ruvuvu, enllà de la sabana feréstega, a tocar de les ribes cristal·lines del llac Tanganyika on es poden contemplar els cocodrils més grans de l'Àfrica i oir les llegendes que han forjat la memòria d'un poble castigat per una guerra cruenta, però dotat també d'una capacitat irresistible per a fascinar tots aquells que hi saben mirar amb el cor.

Des de l'arribada a Bujumbura, capital del país, els tres membres d'aquesta família valenciana benestant decideixen posar l'organització del viatge en mans de Laurent, un guia extremadament cautelós i d'esperit noble que els conduirà, no pas a través de l'escenari colorista d'una pel·lícula comercial, sinó al fons d'una experiència autèntica que ja no podran deixar córrer. L'Ander, fill de la Victòria i el Rafa, en serà el membre que més aviat s'hi deixarà seduir. I és que la Mercè Viana, novel·lista de gran prestigi i talent inqüestionable en el camp de la literatura infantil, ha posat aquest personatge alegre i vigorós en el centre de la història perquè el lector més jove puga identificar-s'hi d'antuvi, i s'endinse així en un món simplificat i convencional, sens dubte, però que esdevindrà com més va més complex i problemàtic, a mesura que el xiquet hi vaja descobrint la necessitat de no romandre indiferent davant la pobresa i la crueltat.

Amb aquest fil conductor, el cor de Burundi es desclou en una narració plena d'escenes que deixen els visitants amb la paraula a la boca. El país tot just es recupera del carnatge entre els pastors tutsis i els agricultors hutus, les seqüeles del qual coneixerà la família de primera mà a través del personatge d'Umukate tros de pa, un xiquet de la guerra que ja no se separarà d'ells. Més tard, a les selves de la Reserva Natural del Llac Rwihinda, entraran en contacte amb els twa, coneguts pertot amb el nom de batwa o pigmeus, una tribu mítica de caçadors que obsequiaran la mare amb una dansa de comiat plena de senzillesa primitiva. Finalment, a Gishora presenciaran la tragèdia de les xiquetes i els xiquets albins de l'Àfrica. Però, sobretot, serà a l'Aiguanaix de Muhweza, la font més meridional del Nil Blanc i, com a conseqüència d'un alto fortuït en el camí, on traspassaran les portes d'una aventura que segellarà per sempre les seues ànimes i els empenyerà a un compromís indefugible que mai no havien somiat establir com a membres privilegiats d'una societat opulenta.

La Mercè Viana ens presenta la història en un estil planer i elegant de registres, però, múltiples que, de segur, delitaran els lectors més menuts. Resulta especialment gustós el to del guia Laurent quan comparteix amb la família alguna llegenda del país, com ara, que el cocodril tinga la pell rugosa o que l'hipopòtam visca submergit sempre dins de l'aigua o que l'arbre més famós de Burundi siga l'alberg per als joves que tenen cura del bestiar. És en aquesta atmosfera íntima, sovint al caliu del foc, quan les sensacions intenses del dia esdevenen màgia veritable. Tanmateix, cal posar en valor també els diàlegs breus i fluids, plens de paraules i expressions en francés, kirundi o suahili, que aconsegueixen aportar a l'escena una autenticitat i plasticitat molt suggerent, com ara umugunzu, 'home blanc'; umugunzukazi, 'dona blanca'; umwana, 'xiquet'; racoze cane, 'moltes gràcies' o l'exclamació que encapçala aquesta ressenya jabari, jabari!, que significa 'valent', i són l'eco d'una de les escenes més emotives d'aquesta novel·la encantadora.

Josep Santonja i Ricart 

Les petjades de l'Àfrica

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua Opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

Si vols estar al dia de les novetats de la nostra pàgina i saber què passa en el món del llibre et convidem a unir-te al nostre newsletter.

SUBSCRIU-TE A LA NOSTRA REVISTA DIGITAL

Hemeroteca
Accés
Destacats
Lletres Valencianes Editors TV
COBCV
AEPV
APIV
GREMI LLIBRERS
AEPV
AEPV
Amb el suport del Departament de Cultura
Fundació pel Llibre i la Lectura | 2014
C/ Martínez Cubells, 6 - 1r - 1a
46002 València tel. 96 394 50 03
info@fundaciofull.com
Diseño y Desarrollo Web Im3diA comunicación