Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació
Portada > Crítiques

'Jardí clos' Joan Baptista Campos Cruañes. Perifèric Edicions

Revista Lletres Valencianes

Jardí clos

Mediterrània suggerida

Amb aquest poemari d'expressió senzilla i reposada, Joan Baptista Campos Cruañes va guanyar el primer premi de poesia Manel Garcia Grau, que pretén mantindre viva la memòria del poeta desaparegut en plenitud i alhora honorar-lo promovent amb il·lusió, com ell feia, la poesia.

Jardí clos és el nové poemari publicat per l'autor, als quals s'han d'afegir dos llibres de relats, i com a amic de Garcia Grau, de segur que li aporta un significat especial. ÿs ple d'una lírica vital que anima l'experiència quotidiana, des d'una reflexió intimista però no tancada, del trànsit del món i de les transformacions de la vida que ens fuig entre els dits. Els següents versos en defineixen la poètica del recull: «Viure exiliat del món./ Descobrir la bellesa / que atresoren les coses petites. / [...] / I mentre tot es torna fràgil, ací, i lent, / lluites per conquistar cada instant / de plaer.»

Coses d'Internet, he tingut accés a tres comentaris previs de l'obra. En els blocs El rastre de Clarisse, de Vicent Usó, i en Els papers de Can Perla, de Manel Alonso, a més del que ha publicat Salvador Iborra en el suplement cultural del Diari de Balears. L'encert de les seues anàlisis inhibeixen i estalvien, via convenciment, la meua creativitat crítica. Les seues paraules travessen aquest escrit, i aprofiten per a retratar la bona experiència que proporciona el poemari. Per exemple, Campos escriu una poesia volgudament accessible, «clara, transparent, de fàcil accés, en la qual, a través de la simplicitat, aconsegueix quotes de gran bellesa lírica», segons Alonso.

El jardí de Campos és un espai de seguretat on reconéixer-se, que ofereix la calma necessària per a observar el pas del temps. Una activitat cabdal per tal d'avançar en l'art de saber viure, i tan poc valorada pel món trepidant de la producció i la novetat urgents. L'autor presenta amb aquests poemes un antídot reflexiu a aquesta dèria insatisfactòria. Ho fa a través d'un jardí que és l'ampliació del seu àmbit interior, íntim, espiritual. I des de la seua experiència personal de connexió amb la naturalesa, més domèstica que salvatge, basteix una talaia atenta als cicles vitals. Mentre Iborra posa l'èmfasi en la càrrega simbòlica que hi guanya pes, Usó ens dibuixa el camí que planteja Campos: el llibre comença amb «poemes que ens descriuen els arbres del jardí». A més, el poemari s'estructura des d'un «Inventari amb veus» d'un jardí alhora «clos i obert. Limitat i infinit», a partir del qual el poeta dibuixa «Línies de fuga». I «establertes les regles de joc, Campos transita lliurement l'espai que connecta el jardí que contempla i els móns que, a través d'una mirada lúcida, qualsevol detall li suscita», continua Usó. Així marcarà les «Resistències» personals i la «Ciutat rere la boira» que cal per a situar l'àmbit excepcional del poeta dins d'un context. Sempre amb voluntat de protagonisme humà: «Tu també reinventes els camins de la teua vida, / i en prens nota i exemple de la llum absent, / i de vegades et deixes dur més enllà de l'aigua / que degota i dringa sobre la gespa.»

Una proposta molt mediterrània de vida conscient, de contemplació com una pràctica serena. I aquesta serenitat que transmet Campos arreu del poemari, construït amb vers lliure i amb prosa poètica, ja és un bell símptoma de saviesa. Un regal per al lector, que també observa i pren la vida, entre altres coses, com una investigació.

_ Eduard Ramírez

Lletres Valencianes, nº 26

http://dglab.cult.gva.es/Libro/revista-lletres/Numero26secciones/poesia.pdf

 

Jardí clos

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

AEPV
AEPV
Amb la col·laboració de la Conselleria
d' Educació, Investigació, Cultura i Esport
Amb el suport del Departament de Cultura
FULL-Fundació pel Llibre i la Lectura
Gran Via Ramón y Cajal, 1 - 3a
46007 València tel. 96 394 50 03
info@fundaciofull.com
Diseño y Desarrollo Web Im3diA comunicación