Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació
Portada > Notícies

Jaume Monzó: “Si un adolescent es reconeix com a botxí en un cas d’assetjament, tenim molt avançat"

| 16-11-2020

L’any 2014, Jaume Monzó (Font d’En Carrós, 1971), professor de secundària i antic coordinador d’EL TEMPS, sorprenia amb ‘En línia’ (Sembra Llibres), una proposta per a joves construïda a través de missatges, reflexions i diàlegs que reproduïen el llenguatge de les xarxes socials i que va tindre una bona acollida. Monzó, qui també ha fet narrativa infantil, repeteix experiència per a adolescents amb ‘Sense connexió’, una mena de reactualització tecnològica i temàtica de la novel·la anterior, abordant temes com l’assetjament o la identitat sexual. Una proposta que, com a docent, Monzó considera eficient a l'hora de portar a un altre tipus de lectures.

-Supose que el plantejament del llibre Sense connexió és producte de la bona experiència amb la novel·la anterior.
Sí, la cosa és aquesta. De fet, Sense connexió és un encàrrec que em fa l’editorial. En línia va fer sis edicions i ha tingut una trajectòria en la divisió en la qual juguem acceptable, una bona acollida, però el tema xarxes es quedava obsolet per continuar optant al mateix target. Aleshores, l’editorial m’encarrega Sense connexió amb la idea de continuar explorant el mateix concepte. Hem aprofitat la remor d’En línia i la primera edició s’ha esgotat en només dos mesos, des que va eixir al setembre.

-En línia ja ha envellit?
Clar, quan vam fer l’aposta sabíem que En línia podia envellir, perquè encara apareixen SMS, com a llenguatge modern. En la primera versió, de fet, apareixia My Space. I hi havia molt de Facebook però no estava encara Instagram. Calia actualitzar el format, perquè als adolescents se’ls quedaven obsoletes determinades coses.

-El procediment funciona narrativament, supose que entre els joves fa d’esquer, però la proposta és eficient com a trànsit cap a un altre tipus de lectures?
Sí. En el meu centre, en el pla lector, no marquem llibres de lectura, sinó possibilitats de lectura. I el format aquest, i molts altres, serveix perquè els alumnes es lleven de sobre el prejudici que els llibres que posen a l’institut són avorrits. És un obstacle que hem de superar els docents de valencià si volem fomentar la lectura.

-I quan salten a una proposta més convencional, aleshores què passa?
Bé, cal crear hàbit lector. De tota manera, la idea que tenia, més que proposar una tesi, era jugar jo amb la llengua i les possibilitats. Què es podia fer amb el format epistolar, diguem-ne, prescindint del narrador. Tampoc pretenc ensenyar res.

-Una cosa difícil en la proposta és trobar l’equilibri entre la llengua estàndard i la destrossa que fan els adolescents del llenguatge a les xarxes. Com es resol això?
Aquesta és la veritable tesi del llibre: la precisió dona claredat al discurs. Si tu vols dir una cosa, digues aquesta cosa, no un altra. L’origen de tot plegat, la idea de fer En línia, sorgeix d’una discussió amb una neboda perquè no entenia els missatges que m’estava enviant. Es pot escriure bé adaptant el llenguatge a uns codis més juvenils i col·loquials, sense perdre el nord.

-En connexió inclou un homenatge a Mecanoscrit del segon origen, de Pedrolo. Fa poc un docent m’explicava que aquesta novel·la ja no funcionava entre els estudiants.
Error! Entre els llibres que propose als meus alumnes hi ha el que podríem dir clàssics contemporanis. I una bona part dels alumnes de primer de batxillerat i alguns de quart d’ESO van triar Mecanoscrit perquè els va agradar allò de la distòpia. I no és que haja funcionat, és que ha funcionat moltíssim. El llenguatge quan parla del sexe, natural, els ha arribat molt, perquè estan acostumats a un llenguatge edulcorat. La narrativa juvenil ha tendit a edulcorar determinades coses en benefici del missatge, mentre que Mecanoscrit està escrit en uns altres codis.

-Els alumnes agraeixen que els tractes com a persones grans.
Aquesta és la cosa. Els alumnes de batxillerat tenen setze i dèsset anys, alguns tenen criteri, altres no en tenen cap. Però si els ajudes i els orientes, si fas una feina prèvia d’animació lectora, els resultats són sorprenents.

Subscripció al butlletí

Rep les novetats d'El Temps al teu correu:

-Sense connexió aprofita les noves tecnologies, en aquest cas els codis QR, per difondre la música en la nostra llengua. Com va sorgir aquesta idea?
Volia despullar el text de tots els elements que no foren aquesta manera de comunicar-se, a través de WhatsApp, Instagram i Twitter, que tot i que comencen a no gastar-lo em servia com a fil narratiu. Però clar, quan vaig investigar Instagram em vaig adonar que allò era molt imatge, que tenia poc de text. I no volia fer un llibre de fotos. Al final, pegant-li voltes al tema dels stories d’Instagram, se’ns va ocórrer la possibilitat de crear una story animada amb música, que poguera ajudar a entendre la història però que no fora imprescindible llegir el QR. Una manera també de connectar amb el lector.

-Un dels fils de la novel·la és la identitat sexual. En algun moment, la protagonista explica que li és més fàcil viure la seua homosexualitat a la ciutat que al poble. Això està basat en experiències personals?
No parla de cap persona en concret, però sí de moltes persones que he conegut al llarg de la meua vida, gent més gran que jo, més jove i fins i tot alumnes, que m’han explicat com han viscut els seus trànsits i identitats sexuals. Als pobles es diferent de les ciutats. Jo vivia al barri Russafa i allí és una cosa quotidiana l’homosexualitat visible. Vaig aprofitar aquesta dicotomia sense criticar el poble, simplement reflectint una realitat social.

Llegir més: https://www.eltemps.cat/article/11898/entrevista-jaume-monzo

 

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

AEPV
AEPV
Amb la col·laboració de la Conselleria
d' Educació, Investigació, Cultura i Esport
Amb el suport del Departament de Cultura
FULL-Fundació pel Llibre i la Lectura
Gran Via Ramón y Cajal, 1 - 3a
46007 València tel. 96 394 50 03
info@fundaciofull.com
Diseño y Desarrollo Web Im3diA comunicación