Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació
Portada > Notícies

Jazz en la nit

Alicante Plaza / Joan Borja | 14-09-2020

Hi ha paraules i sintagmes que venen a buscar-te. I et troben. És el cas del sintagma del títol: «Jazz en la nit». Em va vindre a buscar dimarts, en un instant d’inquieta, íntima i estranya felicitat, mentre llegia el llibre La meva cambra més estimada. La biblioteca de Carmelina Sánchez-Cutillas que Luis del Romero Sánchez-Cutillas, el fill de l’autora de Matèria de Bretanya, acaba de publicar en l’editorial Vincle, d’aquest infatigable manifasser de la cultura que és l’amic Manolo Gil.

Hi ha llibres que no es poden llegir en un lloc qualsevol: que mereixen una determinada litúrgia. En el cas del llibre de Luis, he estat esperant en candeletes l’oportunitat de llegir-lo. I ara que m’ha arribat, m’he volgut concedir un petit homenatge: vaig voler anar fins a la serra de l’Albir i, dins mateix del cotxe —a prova de coronavirus, per tant—, em vaig concedir les hores necessàries per a beure’l d’una sola glopada, mentre admirava, una volta més, l’inconfusible paisatge de la badia d’Altea que protagonitza l’inici de Matèria de Bretanya: «La mar vivia a una badia molt gran. Un dels cantons d’aquella badia que era la casa de la mar s’anomenava la Punta de l’Albir i l’altre cantó el Morro Toix, i cap al racó de l’Olla suraven els crestallets de la Illeta i de l’Illot. L’Aitana i el Puigcampana eren dues muntanyes punxegudes i migjornenques, que de tant de mirar-se l’aigua se n’havien tornat blaves.»

Com a coixí per al temps encalmat de felicitat que la lectura augurava, vaig sintonitzar en la ràdio del cotxe Ràdio Clàssica de RNE. Hi percaçava embolcallar amb violins, violoncels i violes el luxe de la vellutada prosa de Luis del Romero sobre la memòria de Carmelina, sa mare, que per força havia de ser tendra i dolça: «com aquell cotó de sucre que venien al Porrat de sant Miquel»; «amb gust de canyamel i de pomes de la tardor ensucrades».

La meva cambra més estimada és un llibre en què Luis evoca la vida i l’obra de Carmelina amb una original estratègia: a partir dels llibres, els objectes, els documents i els records que habitaven la biblioteca de sa mare. Aquesta biblioteca constituïa, en realitat, el seu «regne» privat, el «sancta sanctorum» (com en deia ella mateixa), l’«habitació pròpia» (que Virginia Woolf reivindicaria). Era com una mena de pàtria íntima, personal i intransferible, des de la qual va aconseguir escriure uns textos excepcionals —alguns dels quals encara pendents de ser donats a conéixer! Per això, aquesta «cambra més estimada» —i l’aposta vital que s’hi vincula— no deixa d’evocar un parell d’aforismes de Joan Fuster (per cert, amic personal de Carmelina), reveladors d’una actitud compartida per tota la «gent de lletra» que conec: «Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres»; «Les poques lectures aparten de la vida; les moltes ens hi acosten.»

L’amor amb amor s’encomana. I no conec cap programa de foment de la lectura millor que el de la contagiosa passió pel vici i el plaer de la lectura observat en un referent pròxim. Per això em semblen tan vives, profitoses, subratllables i vibrants —tan magistrals, en una paraula— les paraules de Carmelina pronunciades davant d’uns estudiants de secundària, reportades pel seu fill Luis en el llibre: «No comprenc com la gent pot viure sense llibres. Per a mi la lectura és la força que em dona vida. Podria viure amb un rosegó de pa, però amb llibres. Vaig dependre a llegir sent molt xicoteta, no per intel·ligència, sinó per curiositat de conéixer altre persones, altres mons, altres cultures. Segurament jo era massa tastaolletes, massa tafanera. Per això, jo us demane que vosaltres sigueu tan tafaners com jo, i que trobeu en els llibres la font de la vida.»

Llegir més:  https://alicanteplaza.es/jazz-en-la-nit

 

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

AEPV
AEPV
Amb la col·laboració de la Conselleria
d' Educació, Investigació, Cultura i Esport
Amb el suport del Departament de Cultura
FULL-Fundació pel Llibre i la Lectura
Gran Via Ramón y Cajal, 1 - 3a
46007 València tel. 96 394 50 03
info@fundaciofull.com
Diseño y Desarrollo Web Im3diA comunicación