Joan Andrés Sorribes

Biografia

Nat a Castelló de la Plana (1947), al present comparteix la residència a Castelló amb Benicàssim i Vistabella. Mestre, llicenciat en història i ensenyant al llarg de quaranta anys ben complits, aquesta circumstància li ha permès conèixer gents diverses i terres variades; un bon bagatge d'experiències i coneixences sobre les quals escriu. Per més que sempre havia manifestat una tendència a escriure, no fou fins a la dècada dels anys 90  que va decidir-se a publicar els seus treballs.

Al 1995 va escriure amb el seu amic Vicent Marçà Les campanes del fadrí, un estudi etnogràfic sobre les campanes del Campanar de Castelló. Tot seguit va assolir el repte de dedicar-se a la narrativa amb una definida vocació literària. Així va nàixer la idea de crear una mena de trilogia etno-històrica,  el fil conductor de la qual no era altre que l'intent, això sí molt personal, d'explicar uns moments històrics que restaven oblidats o tractats de manera inoportuna; darrerament ha abordat l'ànalisi de la societat actual amb un encert reconegut. Per tot açò se'l considera una de les veus de referència de la actual narrativa valenciana.

Entre les seues obres novel·les destaquen: Noverint Universi, La creu de Cabrera o Parlaràs de mi. Així mateix és autor d'un parell de reculls de narracions breus com ara Set narracions curtes per a una setmana llarga.

Amunt Enviar a un amic Tornar