Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació
Portada > Crítiques

'La República de les lletres, les lletres de La República' Germà Colom Doménech i Santigo Fortuño Lloréns ed. Publicacions UJI

Revista Lletres Valencianes

L'efervescència cultural de la República

L'alçament militar del 1936 va truncar una de les etapes més pròsperes i eficaces en el desenvolupament i la difusió de la cultura i les arts a casa nostra. Aquest volum fa un balanç d'aquells anys de dinamisme civil i d'eufòria intel·lectual.

Amb un títol que apel·la a la històrica revista La República de les Lletres, publicada a València entre el 1934 i el 1936, el volum recull els continguts del curs homònim celebrat a Benicàssim el juliol de 2007.

Obri la miscel·lània Santos Julià amb un assaig adaptat del seu llibre Historia de las dos Españas (Taurus, 2004), que analitza la creixent politització de l'àmbit intel·lectual i artístic del moment i la definitiva configuració del mateix concepte d'«intel·lectual».V. Simbor centra la seua aportació en la producció poètica d'aleshores, la dicotomia entre la literatura de consum o d'entreteniment i la literatura destinada al públic culte i minoritari, i el progressiu vessament del segon al primer àmbit que els esdeveniments polítics susciten. Aquestes implicacions entre la conjuntura política i la producció artística protagonitzen també les intervencions de F. Foguet, que estudia l'ús de les arts escèniques per banda del Bloc Obrer i Camperol, partit d'ideologia comunista radical, amb l'objectiu d'ampliar la incidència políticosocial del seu pensament; i de F. Caudet, que s'ocupa de l'art de la propaganda i de la seua recepció pública en els anys posteriors al colp militar.

Ja en unes altres coordenades interpretatives, G. Morelli examina l'epistolari entre el poeta xilé V. Huidobro i els membres de la generació del 27, tot mirant d'escatir les seues mútues influències; D.Villanueva indaga sobre les aportacions del poeta gallec R. Dieste, membre de la Xeració de 1922 i incansable activista cultural; N. Real fa un complet escrutini de «les noves novel·listes dels anys trenta», entre les quals destaca, òbviament, la immensa figura de Mercé Rodoreda; i Eugenio Otero pondera les contribucions de les Missions Pedagògiques i la seua sintonia amb l'ideari de la Segona República.

Finalment, R. Bellveser, J. A. Ríos i F.Mezquita ?un des de València, l'altre des d'Alacant i el tercer des de Castelló de la Plana, debaten, en format de taula rodona, l'activitat cultural del País Valencià republicà.És evident que no es tracta d'una panoràmica exhaustiva de les manifestacions literàries i culturals de la Segona República espanyola, sinó d'una mena de mostreig aleatori que ens permet intuir el paper decisiu d'aquests anys en la modernització cultural i social del país, més enllà dels mites i de la idealització d'un període que, a poc a poc, i gràcies a reculls com aquest, anem coneixent una mica millor.

Josep Vicent Frechina

Lletres Valencianes, nº 26

 http://dglab.cult.gva.es/Libro/revista-lletres/Numero26secciones/ensayo.pdf

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

AEPV
AEPV
Amb la col·laboració de la Conselleria
d' Educació, Investigació, Cultura i Esport
Amb el suport del Departament de Cultura
FULL-Fundació pel Llibre i la Lectura
Gran Via Ramón y Cajal, 1 - 3a
46007 València tel. 96 394 50 03
info@fundaciofull.com
Diseño y Desarrollo Web Im3diA comunicación