Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació
Portada > Crítiques

'La bona vida', d'Adrià Espí

La Veu dels Llibres/ Tomàs Llopis

La bona vida

La bona vida, d’Adrià Espí no deixa indiferent per moltes raons. Si no fos perquè l’autor és encara massa jove i perquè vivim en un país on l’opinió pública no es nodreix de llibres, estaríem potser davant d’una polèmica entre els partidaris i els detractors d’aquesta proposta estilística.

Adrià Espí forma part de la generació més jove d’autors que conjuguen la creació cinematogràfica i la literària, i en totes dues activitats ofereix un llenguatge coherent, crec que innovador i molt personal. Vaja d’entrada la recomanació de veure la sèrie dirigida per ell, El mort viu, que va guanyar un Premi Ondas Nacional de Televisió al Millor Contingut, on hom pot trobar algunes claus essencials de la narratologia d’Espí, que mirarem de detallar a partir de la lectura de La bona vida.

El llibre va encapçalat amb una dedicatòria: “A món pare i a ma mare. A ma mare per ser un far. A món pare perquè escric gràcies a ell.” Deixant a banda la influència dels progenitors, vull cridar l’atenció sobre el deute confessat: són els pares, el pare especialment —poeta, contista i bon coneixedor de la literatura catalana segons es desprèn de les seues obres—, qui encamina el jove Espí cap a l’escriptura. Certament i volgudament, aquest lligam entre una generació i l’altra explica la manera com la transgressió discursiva del fill s’arrela en la tradició mateixa que vol transgredir.

Sobta d’entrada, la diferent concepció de la llengua. Si per a la generació que va viure l’anomenada Transició, la llengua és objecte de veneració, de combat, de recuperació dels grans mestres literaris; per a la jove generació d’Adrià Espí, és un instrument dessacralitzat, d’ús desacomplexat, fins al punt que coexisteix —moltes vegades degradada, algú podria aventurar que “evolucionada”— amb la llengua dominant i fins i tot diríem que indiferent al procés de substitució que l’amenaça. Aquest problema no forma part de les preocupacions dels personatges de La bona vida, com tampoc no ho era del protagonista d’El mort viu

Llegir més: https://www.nosaltreslaveu.com/noticia/32907/la-bona-vida-adria-espi#.X0Uo69DUqOc.twitter

La bona vida

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

AEPV
AEPV
Amb la col·laboració de la Conselleria
d' Educació, Investigació, Cultura i Esport
Amb el suport del Departament de Cultura
FULL-Fundació pel Llibre i la Lectura
Gran Via Ramón y Cajal, 1 - 3a
46007 València tel. 96 394 50 03
info@fundaciofull.com
Diseño y Desarrollo Web Im3diA comunicación