Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i optimitzar la seva navegació. Si continua navegant, considerem que accepta la nostrapolítica de cookies
Portada > Crítiques

La bondat que justifica la vida

Revista Lletres Valencianes, núm. 27

 Kyra Kyralina y El tío Anghel

Kyra Kyralina y el tío Anghel. Panait Istrati. Pre-textos

Panait Istrati convoca el lector amb la seducció i l’espontaneïtat pròpies del millor contista oriental. Al voltant de la llar, o d’un aiguardent, tres històries –contades per un alter ego imaginari,Adrian Zograffi– aprofundeixen amb saviesa i humanitat en les dimensions més extremes de l’ànima humana.

El pitjor dels destins pot amagar una alegria. Aquest és el missatge d’un escriptor brillant i sorprenent que va morir ignorat, autor d’uns relats trasbalsadors. Vagabund romanés i autodidacta, Istrati, va viure una vida d’aventures i riscs, tot deambulant a l’encontre de la llibertat més absoluta i víctima dels capritxos del devenir.Una existència que troba ressò en els personatges furtius i imprevisibles dels tres relats reunits per Pre-Textos en la seua col·lecció de clàssics, i que tant hem de celebrar que no caiguen en l’oblit.

«Poeta de la promiscuidad y de la ambivalencia de Oriente», com en diu Claudio Magris, Istrati escriu històries que bateguen i fan bategar. Difícil és mostrar- se indiferent davant d’uns personatges que –maltractats per la vida– aprenen i ens ensenyen sobre ella.

Vagabunds, busca vides, comerciants, bandolers, aventurers...Tots ells ens parlen també de l’autor i de la seua manera d’indagar en l’ésser humà, d’una necessitat de «contemplar sin cesar el abismo del alma humana», tal com la sent Dragomir, un dels protagonistes. A partir dels records, un dels grans temes d’aquests tres relats, naix el dolor, «(...)cuanto duele cuando revuelves en los baúles de los viajes lejanos», però alhora –i sobretot quan creiem que tot està perdut– són font d’espenta i esperança. Així li ocorre a Dragomir, quan empresonat en una situació vexatòria i tot desitjant morir, sent la força de «los bellos rostros de mi pasado», i diu: «Aparecieron vívidos en mi mente, enternecieron mi corazón, sustituyeron la amargura por alegría y me obligaron a buscar siempre el bálsamo eterno en las caras de los hombres». Així doncs, si el record d’un moment sagrat consola, encara suavitza més l’amistat, com ocorre en aquest cant líric a la llibertat i a l’amistat, per on desfila aquella voluptuositat que en deia Magris; la mescla cultural d’Orient, del Mediterrani, i del folklor dels Balcans.

En aquests cants, sentim les penes de l’adolescent Dragomir, de l’oncle Anghel –destroït per una dona mandrosa i negligent– i del bandoler Cosmos, un home fort i apassionat per a qui el devenir reserva la tragèdia. De totes tres, però, la història de Dragomir és la més commovedora. Als setze anys, aquest jove ja coneixia «la vileza del alma humana», però aviat va descobrir que «la bondad de un solo hombre es más poderosa que la maldad de miles de hombres. El mal desaparece con la muerte del que lo ha causado; el bien continúa brillando tras la desaparición del justo». Després de viure humiliacions, Dragomir es repetia: «si sigo siendo bueno a pesar de cuanto vi, de todo lo que sufrí, es para rendir un homenaje a aquel que creó la bondad, que la hizo escasa y la situó entre las bestias, como única justificación de la vida».

Segurament per això, Istrati no estalvia en parodiar la intel·ligència i la bondat humanes, posant-les en evidència, bé davant un gos que es comporta amb més humanitat que els humans, o amb reflexions tan agudes i sornegueres com aquesta: «No es en absoluto cierto que el hombre sea la criatura que entiende el sentido de la vida. Su inteligencia no sirve para gran cosa. Que pueda hablar no significa que no sea tonto. Pero donde su estupidez supera incluso a la inconsciencia de los animales es al adivinar y sentir las penas de sus semejantes».

Lourdes Toledo

Lletres Valencianes, nº 27

http://dglb.cult.gva.es/Libro/revista-lletres/Numero27secciones/narrativa.pdf

 

 Kyra Kyralina y El tío Anghel

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

AEPV
AEPV
Amb la col·laboració de la Conselleria
d' Educació, Investigació, Cultura i Esport
Amb el suport del Departament de Cultura
FULL-Fundació pel Llibre i la Lectura
C/ Martínez Cubells, 6 - 1r - 1a
46002 València tel. 96 394 50 03
info@fundaciofull.com
Diseño y Desarrollo Web Im3diA comunicación