La dansa de Ame-no-Uzume

Mujeres en la historia del teatro japonés: de Amaterasu a Minako Seki. Fernando Cid Lucas. Universitat Jaume I.  Castelló de la Plana. 2012.

La popularització d'allò japonés ha fet que d'uns anys ençà es publiquen un seguit d'obres que pretenen donar a conèixer aspectes de la cultura del Japó, més enllà de la cultura manga. Este és el cas de Mujeres en la historia del teatro japonés: de Amaterasu a Minako Seki, de Fernando Cid Lucas, autor d'altres treballs sobre teatre japonés i editor de ¿Qué es Japón?: Introducción a la cultura japonesa, en el qual tornava a atendre els apartats dedicats al teatre japonés.

El llibre en qüestió fa un repàs cronològic dels gèneres dramàtics japonesos des de la posició que adopta la dona, com a creadora, intèrpret o personatge en estes representacions. Així, en un país en el qual la divinitat principal del seu panteó és femenina, i una altra deessa és la creadora del teatre, contrasta molt la marginació de les dones (a excepció del teatre religiós interpretat per les miko, les sacerdotesses del xintoisme) en els gèneres clàssics japonesos com el Nō, el Kabuki –inventat per una dona– o els titelles Bunraku; marginació que es dóna fins a dates molt recents, fins a l'occidentalització i la introducció de les formes teatrals europees a finals del segle xix, en les quals la dona japonesa tingué un paper molt destacat en tots els nivells.

El llibre acaba constituint el reflex d'una història, la de les dones, de l'evolució que han patit dintre de la societat japonesa i de com, prohibicions a banda, crearen espais de resistència. Un tema molt interessant que, com el mateix autor reconeix, comença a ser investigat cada vegada més al Japó.

 Víctor Martínez

http://dglab.cult.gva.es/Libro/li-revistalletres33_v.htm