Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació
Portada > Crítiques

La forta singularitat lírica d'Isabel Robles

Revista Lletres Valencianes núm. 44

Les sabates i altres poemes

La integració d’escriptores procedents de La Manxa ha estat un dels casos més exòtics de la nostra literatura. L’escriptora que ara ens ocupa, Isabel Robles (Alhambra, Ciudad Real, 1948), ja ha publicat fins ara tres poemaris en català: L’Espiral (1994), Llibre dels adéus (2009) i el darrer, Les sabates i altres poemes (2014), que ha obtingut el Premi Ibn Hazm de Poesia Ciutat de Xàtiva. A més, ha publicat treballs sobre crítica literària i literatura feta per dones des d’una perspectiva de gènere, com ara sobre Virgina Wolf, Kate Chopin, Isabel-Clara Simó, Carme Riera o Montserrat Roig, així com estudis sobre l’obra de Josep Palàcios i Jaume Pérez Montaner, espòs de l’escriptora.

Robles presenta en el seu poemari un fons de referències clàssiques –les sibil·les– i contemporànies que impregnen poderosament la seua lírica. Així mateix, l’escriptora, arrelada ja a València després d’una etapa nord-americana, fa una aposta decidida pels camins teòrics i aplicats de la vida quotidiana com a dona, amb temes domèstics com ara la dona i l’home, la parella, la casa, la bellesa, la violència, el silenci... però sobretot, la recerca de l’alliberament mitjançant la incidència de la pròpia veu poètica, al costat de les veus familiars i quotidianes.

Les citacions d’altres autors a l’inici de les diverses parts del poemari o d’alguns poemes esdevenen ben significatives en el seu jo poètic i en la seua actitud referencial davant la vida: Poswiatowska, Maillard, Tranströmer, Von Schoultz, Stevens, Rich, Celan, Södergran i, fins i tot, Montero. Com hem assenyalat, Robles recorre el camí de la reflexió i de la teorització fins a la praxi de la vida literària, i així ens parla dels concursos, els veredictes, els instants d’emoció càrstics que causa la literatura. Tot dins una segona part que titula «Més que literaris».

Potser la tercera part –«Incomplet i humà»– siga la més punyent i simbòlica dins el tema central del poemari: les sabates. En efecte, el calçat, tot i haver aparegut esporàdicament dins la primera part –«Aqueix gènere que no és un»–, és ara quan pren un fort protagonisme. I així, les sabates esdevenen un punt d’inflexió –i de reflexió–davant les diverses referències de noms i llocs amb què el jo poètic d’Isabel Robles viatja pel món: Amsterdam i el museu Van Gogh, el metro de València, Budapest i el Danubi, on la poeta criminalitza els nazis hongaresos... El poemari acaba amb unes reflexions un tant epigramàtiques entorn del passat, la joia de viure i una darrera recapitulació del «bagatge de la pell» i de «la pròpia solitud». Tan sols els «xiquets juguen a tocar mare».

En definitiva, un excel·lent poemari que consolida la veu lírica d’Isabel Robles dins el panorama de la poesia catalana al País Valencià amb una forta singularitat femenina que, tot i tenir al davant referències internacionals ben significatives, traça una línia ben personal i autèntica que ens enlluerna poderosament.

LLUÍS ALPERA

Revista Lletres Valencianes 44 

Les sabates i altres poemes

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

AEPV
AEPV
Amb la col·laboració de la Conselleria
d' Educació, Investigació, Cultura i Esport
Amb el suport del Departament de Cultura
FULL-Fundació pel Llibre i la Lectura
Gran Via Ramón y Cajal, 1 - 3a
46007 València tel. 96 394 50 03
info@fundaciofull.com
Diseño y Desarrollo Web Im3diA comunicación