Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació
Portada > Crítiques

La maleta viatgera de la mona sabuda

Revista Lletres Valencianes núm. 47 - Maite Insa

La mona lectora

La mona lectora viu a la vora del riu Limpopo; travessa el riu d’ací cap allà pel pont de lianes. Un dia, la maleta de contes que havia trobat es queda a l’altra banda i la mona ha de trobar-hi solucions: ningú no pot viure, ja, sense els seus contes en aquella regió farcida d’animals de tota mena.

Ja es veu, ja, que la gent que llegeix acaba tenint bones idees, també, per a la vida. Això és el que li passa a la mona protagonista: es troba una maleta de llibres, amb la qual es vol convertir en la contacontes més experta i enginyosa de la selva. Però una dia la maleta es queda a l’altra banda del riu Limpopo, i la mona ha de fer mans i mànigues per recuperar-la, si és que la recupera (que siga un llibre infantil no vol dir que en puguem anar contant el final, a tort i a dret).

La barreja de les il·lustracions de Núria Feijoo, el conte de Llorenç i l’enginy de la mona ens ofereixen diversió i tones d’imaginació. Aquesta mona amb ulleres d’aviador ens evoca els temps dels viatjants aventurers; la idea de la bibliotecària que va per la selva amb una maleta de llibres (que no apareix il·lustrada, però que bé que mereixeria la seua pròpia història) ens impel·leix a imaginar un món en què la cultura i les històries són tan importants com el pa (o la serp) que ens mengem. La solució final ens transporta al món de les faules, en què els animals astuts s’ensenyoreixen dels altres, els quals no poden fer cap altra cosa més que rendir-se a l’evidència de la bona gestió.

L’edició en tapa dura i format quadrat és una fantàstica elecció de l’editorial: d’una banda, el xiquet no ha de tenir por de passar una vegada i una altra les pàgines, i de fer-se llegir el conte dues vegades al dia, com una medicina enriquidora. D’altra banda, és un format que permet fer que siga el llibre de capçalera d’aquesta etapa de l’infant: la història és fàcil de seguir i repetir per mitjà de les il·lustracions, que ens transporten a les vores del Limpopo, un riu tan tranquil com ferotge, poblat d’animals i travessat per ponts de lianes.

Llorenç ha fet una picada d’ullet a Rudyard Kipling i el seu conte sobre L’elefant que va anar al riu Limpopo (on aprenem per què aquests animals tenen trompa). En tenim una bona versió llegida per part del grup Ara Va De Bo en Spotify.

En definitiva, La mona lectora és un conte molt especial amb el qual tots, tant adults com xiquets, podem fer volar la imaginació i compartir moments d’aventura. Esperem que algú ens conte la història de la pobra bibliotecària que perd la maleta (diria que ara deu treballar en un bibliobús, com que és tan viatgera...) i que algú altre ens conte com la mona va ser capaç d’arbitrar entre un tauró i un cocodril, i que tots se’n sortiren mitjanament satisfets. O potser és millor que ningú no ens ho explique, sinó que refem nosaltres eixos bocinets d’història que sempre han de quedar en secret.

Maite Insa Gualde

Revista Lletres Valencianes núm. 47 

La mona lectora

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

AEPV
AEPV
Amb la col·laboració de la Conselleria
d' Educació, Investigació, Cultura i Esport
Amb el suport del Departament de Cultura
FULL-Fundació pel Llibre i la Lectura
Gran Via Ramón y Cajal, 1 - 3a
46007 València tel. 96 394 50 03
info@fundaciofull.com
Diseño y Desarrollo Web Im3diA comunicación