Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i optimitzar la seva navegació. Si continua navegant, considerem que accepta la nostrapolítica de cookies
Portada > Crítiques

La postguerra de les dones

Revista Lletres Valencianes

El causant

"El causant" Pep Castellano. Perifèric Edicions.

El causant: amb aquest títol fred i rotund, Castellano canvia el seu registre habitual de narrador d’històries per als més menuts cercant un públic adult. El títol no és casual; es refereix al causant d’una injustícia irreparable: la mort d’un home bo.

La narració se situa en els anys quaranta, durant la repressió franquista. La protagonista,Marta, es proposa esbrinar si el vell que acaba de conéixer és el responsable de la mort del seu avi. Ella sent la mateixa necessitat que té sa mare de saber quin fou el parador d’Ernest Cucala, a qui anomenen «el causant». És el causant d’una injustícia: la mort d’un home bo, el seu avi, el pare de sa mare, l’home de la seua àvia. El neguit d’estar davant el possible causant de tant de dolor la durà a prendre una caixa del pis de Cucala quan ell mor. Encetarà una investigació que, si bé la durà a trobar les respostes que l’atabalen, desequilibrarà la seua vida quotidiana.

Estructurat en 26 capítols, l’argument ens duu a diferents llocs, alguns d’ells amb noms de contingut simbòlic com ara el mas de la Pena o el poble francés Pau, pronunciat po (com la por, segons explica l’autor). Al costat de referències a Nova York, Barcelona o Mauthausen, els fets principals es remeten, tanmateix, a una ciutat de nom indefinit on hi ha llocs que són reals (l’institut Vicent Castell) i fins i tot persones de renom (Antoni Gascó) castellonencs. Els paral·lelismes amb el joc de pilota també ens remeten a terres valencianes.Així doncs, Castellano ambienta la novel·la en la seua terra.

Els personatges que hi intervenen ben bé podrien ser persones que van patir tot el que es conta. Són gent senzilla, de procedència rural, i un dels recursos que millor ho evidencia és l’ús de col·loquialismes i una parla molt propera a la de la gent de poble.

Hi trobem un seguit de narradors en primera persona. Les veus de Marta i de sa mare són les que sobresurten. Per la mare, sabrem de l’àvia de la protagonista, amb la qual cosa hi ha els testimonis de les dones de tres generacions successives. També hi trobarem algunes veus masculines, com ara la de l’avi de la protagonista, en les cartes que envia des de la presó.Aquesta alternança acaba donant relleu a les veus femenines, com si Castellano volguera incidir en el patiment d’aquelles persones que, sense anar a lluitar al front, van haver de lliurar dures batalles per la supervivència i per la pèrdua dels éssers estimats. És a dir, aquelles que més van acusar la crueltat d’una guerra on van anar perdent tot allò que més dol perdre: les persones primer, la llibertat després i fins i tot la dignitat d’un soterrar digne. La mare de la protagonista sent una necessitat vital de tancar aquell episodi que va dur a la presó son pare, sense haver comés cap delicte, i que li va costar la mort. Aquesta dona no pot trobar la pau perquè sap que hi ha algú que va provocar l’assassinat de son pare. És un episodi vital que no ha pogut tancar; una història i un patiment semblant per a tots els que ho van haver de viure en carn pròpia. Així doncs, se’ns descriu amb rigorositat tot un seguit de fets que deixen constància escrita del dolor dels familiars de les víctimes del franquisme, amb una incidència en el neguit i en la desesperació d’uns fets cruels. Se’ns encomana la ira i la rancúnia.

Hi ha contínues retrospeccions. És interessant l’episodi en què són al front de Terol, en la batalla que va decidir la fi de la guerra i la victòria del bàndol franquista, descrit amb diàlegs vius. Castellano, que té publicades una majoria d’obres per al públic infantil i juvenil, cerca ara un altre públic.Amb aquesta novel·la, afegeix la seua veu a tantes altres que han triat la dels vençuts en el conflicte bèl·lic. Parlem de Memòria Històrica, d’uns fets ocorreguts en la nostra història immediata i que convé no oblidar per tal de no repetir.

 

Isabel Marín

Lletres Valencianes, nº 27

http://dglab.cult.gva.es/Libro/revista-lletres/Numero27secciones/infantil_juvenil.pdf

 

El causant

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

AEPV
AEPV
Amb la col·laboració de la Conselleria
d' Educació, Investigació, Cultura i Esport
Amb el suport del Departament de Cultura
FULL-Fundació pel Llibre i la Lectura
C/ Martínez Cubells, 6 - 1r - 1a
46002 València tel. 96 394 50 03
info@fundaciofull.com
Diseño y Desarrollo Web Im3diA comunicación