Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació
Portada > Crítiques

La soledad es una luz

Revista Lletres Valencianes núm. 28

Intuiciones del alma y una carta a mi padre

Intuiciones del alma y una Carta a mi Padre. José Fuentes. Editorial Versos y Trazos. 2009.

En el llibre que avui ressenyem, Intuiciones del Alma y una carta a mi Padre, de José Fuentes, hi ha una noblesa de profund dir que no oculta ressons recognoscibles. Els triomfs s'acumulen i marquen un ritme ascendent.

El prologuista, José Félix Escudero, porta a col·lació les paraules de Goethe, «la pàtria del poeta és la poesia». I no tarda a arribar la seua aposta, «José Fuentes (…) és l'habitant perfecte d'aqueixa pàtria humil i exigent que és la poesia». Reconeix influències de Neruda, Salinas, Colinas i Lorca. I afig jo, alè de Miguel Hernández. Llibre d'amor i solituds. Què és el no-res? «Los relojes yacen junto a lo violines» Atorga el poeta a l'estimada la carnalidad de l'univers; molt arrisca l'home, condemnant-se al tot o al no-res, «envolvías en tu pecho el mundo». Nerudiano, aquest amor volcànic, perquè el poeta inventa a l'estimada. El crepuscular, porta a la veritat. Perifèric, satèl·lit, el poeta, respecte de l'amor que crea, «Quiero que mi voz te llegue y te pueble», sent l'oblit l'amor, però per altres mitjans, «Déjame partir hacia el ocaso» i, lorquiano, «El dolor ha cerrado los ojos de la luna». . Sent tirànic l'amor, la ideologia que subjau en José Fuentes és l'anhel de llibertat, «El agua, flor abierta en la mirada,/ en su juego eterno por los valles que se esconden,/ ha liberado los desvanes del horizonte,/ va cerrando los ojos, va abriendo el alma/ al sueño de una pureza con alas de libertad».

El poeta demana a la dona, «Déjame acariciar tu silencio», conscient que, en l'amor, perdre no és una derrota, «Andarán cien hombres los campos/ Pero ninguno traerá la espiga, / Ciegos, inaccesibles, soledad y vacío». Sembla l'amor indestructible, una vegada creat, més enllà dels avatars que patisquen els seus protagonistes, «si te hice daño, amor, / déjame en un furioso crepúsculo, / que cuando la tarde/ calme su fuego/ y tú desees volver/ sobre nuestra huella,/ puede que en él/ me encuentres».

Sorprèn positivament la valentia de la Carta al meu Pare, «¿de dónde viene mi voz?», i les definitives certeses, «ahora que mi voz/ sólo es viento que te busca». Els poemes inèdits aporten major maduresa que Intuïcions de l'Ànima; surrealizante, en relació al flux poètic, gaudeix d'una major contenció gràcies al concepte, «El triste mendrugo de pan tenía la forma de dios». A aquest apartat pertany el poema «Nocturno de oriente», per a mi el millor, «la mare, que veu al seu fill arrancar-li esquirlas al cel / i deixar-les en les gargamelles del trist matí ». Finalitza el volum amb doble homenatge a Lorca, traslladat l'escenari poètic a Nova York, «No hay palabras para tantos hombres olvidados».Un suggeriment per a futures edicions: deixar per al final Carta a mi Padre.

Intuiciones del alma y una carta a mi padre

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

AEPV
AEPV
Amb la col·laboració de la Conselleria
d' Educació, Investigació, Cultura i Esport
Amb el suport del Departament de Cultura
FULL-Fundació pel Llibre i la Lectura
Gran Via Ramón y Cajal, 1 - 3a
46007 València tel. 96 394 50 03
info@fundaciofull.com
Diseño y Desarrollo Web Im3diA comunicación