Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació
Portada > Crítiques

La solidesa d’una veu plena

Revista Lletres Valencianes núm. 28

La joia

 La joia. Antoni Prats. Edicions Bromera. 2010

Antoni Prats (Sueca, 1946) és poeta, bàsicament poeta amb quasi una desena d’obres publicades. D’una solidesa i una solvència literàries indubtables, ens presenta en el seu darrer poemari el dietari líric d’un escriptor que combina potència i sensibilitat d’una manera admirable.

A diferència de l’Antoni kavafià, aquell a qui el déu abandona, aquest Antoni, a l’altre extrem de la Mediterrània, de Dénia a Alexandria, manté vivíssim el geni poètic que es revela des del 1981, amb aquell llibre, tan llunyà com perfectament vigent, titulat Epigrammata. És per això que amb La joia retrobem el poeta de veu poderosa, i justament de la «pròpia» veu perquè en aquest obra descobrim una mena de dietari líric, amb un fort component de narrativitat, que ens permetrà compartir el seu ric món interior. Aquesta riquesa se’ns ofereix tots els seus matisos, fins i tot en els del dolor que asseca i endureix la mirada del lector.

No ens ha pertocat viure en una època que facilite en excés la difusió de les grans personalitats o individualitats literàries, almenys en la parcel·la que de Parnàs sobre la terra li pertoca a la nostra república literària, però autors com Antoni Prats, de tasca pacient, sòlida, imparable i indiscutible, eleven de manera contínua el nivell literari. En l’era de la banalització i la inundació informativa, escriptors com aquest constitueixen el corrent sanguini que alimenta «la morta viva».

Cal doncs, reivindicar un escriptor com Antoni Prats, que sense escarafalls, amb una tasca cultural parel·lela important, com és la direcció de la revista L’aiguadolç, recorre amb plenitud  els camins literaris.

En aquesta obra destaca el caràcter narratiu centrat en el «jo» poètic, en el seu discurs íntim. Amb anotacions que s’escampen des del 2006 fins el 2009, s’hi recull tot l’ampli ventall d’impressions que la gran capacitat poètica de l’escriptor ens permet. En algunes ocasions la sensació esdevé quasi immersiva moralment. El llenguatge resulta clar, nítid i pròxim, deutor de la voluntat comunicativa del poeta.

Entre els temes que recorren l’obra, destaca el de la constatació del pas del temps pres com a canemàs on encabir, o deixarhi fixats, els esdeveniments que marquen l’existència del poeta com a cicatrius o com a raigs de llum.No predomina el to elegíac ni el vitalista, ans el contrari, es barregen ambdós com talment s’esdevé a la realitat, a la pròpia vida. Dividida l’obra en dues parts, «L’oblit» i «L’aventura», marquen potser dues zones, on l’oblit recupera absències i l’aventura esdevé la d’estimar, però potser tan sols perquè la poètica d’Antoni Prats presenta una amplitud i una intensitats suficients com per a crear un llibre a cada poema, en la seua individualitat i força expressiva.

La joia és plena de petites obres mestres, però nosaltres, des de la limitació, n’assenyalaríem especialment un parell, com ho són «Dol» i també «Gotera» (un poema, aquest, que mai ningú no hauria de poder escriure).

Alexandre Navarro

Lletres Valencianes, nº 28

http://dglb.cult.gva.es/Libro/revista-lletres/Numero28secciones/poesia.pdf

 

La joia

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

AEPV
AEPV
Amb la col·laboració de la Conselleria
d' Educació, Investigació, Cultura i Esport
Amb el suport del Departament de Cultura
FULL-Fundació pel Llibre i la Lectura
Gran Via Ramón y Cajal, 1 - 3a
46007 València tel. 96 394 50 03
info@fundaciofull.com
Diseño y Desarrollo Web Im3diA comunicación