Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i optimitzar la seva navegació. Si continua navegant, considerem que accepta la nostrapolítica de cookies
Portada > Crítiques

La transfiguració del talent

Revista Lletres Valencianes núm. 51 / Felip Pineda

Això va ser i fou…

Un gat acaça un dragonet que, alhora, acaça una falena. És una nit d’estiu i la finestra de l’habitació està oberta. De sobte, les tres bestioles es veuen sorpreses per una gran tempestat, amb pluja i trons i un fort vent. Atemorides, decideixen deixar de banda temporalment la cadena tròfica per arrecerar-se mútuament: «Deixem-ho córrer, / no cal fer cap extrem, / enllà la tramuntana / ens menjarem!». És una de les dotze històries divertides i carregades de sensibilitat que componen Això va ser i fou… (Andana, 2016), un deliciós recull de faules en vers escrites per Empar de Lanuza, autora amb una llarga trajectòria en literatura infantil, i il·lustrades per Paulapé, els dibuixos de la qual resultaran ben familiars a qualsevol que s’haja interessat pel panorama de la il·lustració a València.

Això va ser i fou… és un d’eixos llibres que no menystenen la intel·ligència dels lectors més menuts. I eixa característica que tant s’agraeix la converteix en una obra que permet ser gaudida també pels no-tan-menuts (és a dir, nosaltres, els majorots). Empar de Lanuza construeix uns romanços sorprenents, lleugers i jovials en alguns moments i plens de tendresa en altres, amb un vocabulari ric i unes rimes juganeres, quasi sempre amb un animalet com a protagonista (excepte en el cas del divertit ‘El cabasset’, en què el màgic Xafrà llança una maledicció a qualsevol que gose tocar el contingut d’un cabàs ple de fruita). Són uns textos que adquireixen noves dimensions a través de les il·lustracions de Paulapé, que enriqueix cada relat amb els seus dibuixos característics i estimula el potencial imaginatiu dels lectors (de nou, xiquets o no-tan-xiquets) amb una proposta visual atraient que es recrea en els detalls més entranyables de cada faula (si teniu l’oportunitat de contemplar la il·lustració del rossinyol i el teuladí que canten junts a la Xina o la de la burreta que duu una jaqueta carregada de lliris, per exemple, sabreu exactament de què parle).

Les obres d’Empar de Lanuza i de Paulapé es complementen a la perfecció, com si des de sempre hagueren estat concebudes amb eixe propòsit. Un harmoniós enteniment que no hauria de ser motiu d’estranyesa, ja que les autores d’Això va ser i fou… són mare i filla. L’inevitable creuament intergeneracional entre les trajectòries de l’escriptora i la il·lustradora és digne de celebració i fa evident una veritat universal: el talent no es crea ni es destrueix, es transforma. El do de la mare per a crear personatges i històries memorables es converteix, en el cas de la filla, en la capacitat de traslladar-nos als mons més diversos per mitjà dels seus dibuixos fascinants. Amb un equip així com a punt de partida, què podia eixir malament?


Felip Pineda

Revista Lletres Valencianes núm. 51

Això va ser i fou…

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua Opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

Si vols estar al dia de les novetats de la nostra pàgina i saber què passa en el món del llibre et convidem a unir-te al nostre newsletter.

SUBSCRIU-TE A LA NOSTRA REVISTA DIGITAL

Hemeroteca
Accés
Destacats
Lletres Valencianes Editors TV
COBCV
AEPV
APIV
GREMI LLIBRERS
AEPV
AEPV
Amb el suport del Departament de Cultura
Fundació pel Llibre i la Lectura | 2014
C/ Martínez Cubells, 6 - 1r - 1a
46002 València tel. 96 394 50 03
info@fundaciofull.com
Diseño y Desarrollo Web Im3diA comunicación