Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i optimitzar la seva navegació. Si continua navegant, considerem que accepta la nostrapolítica de cookies
Portada > Crítiques

Les primeres rondalles d’Enric Valor

Revista Lletres Valencianes núm. 50 / Isabel Marin

La crida de la rabosa / Comencilda, Secundina i Acabilda

Les primeres rondalles arreplegades per Enric Valor vénen en una acurada publicació en vuit amanosos volums editats per Edicions del Bullent, amb l’adaptació de Jordi Raül Verdú. Una proposta lectora apropiada per a primers lectors, bé per llegir a casa o a l’escola, perquè les il·lustracions d’Esperança Martínez, Antoni Laveda i Priscila Arándiga contribueixen a fer volar la imaginació, ja que la imatge amplia la informació a bastament. En concret, són: L’albarder de Concentaina, I queixalets també!, El dimoni fumador, El príncep desmemoriat, Història d’un mig pollastre, La crida de la rabosa, Comencilda, Secundina i Acabilda, El rei Astoret, El jugador de Petrer i Nabet.

LA TRIBU RONDALLÍSTICA

Les deu rondalles seleccionades són una bona mostra del conjunt rondallístic d’Enric Valor perquè s’hi apleguen els temes que en són habituals: el costumista, el meravellós i el d’animals personificats. De fet, el repertori de personatges que desfila per les rondalles és d’allò més divers: honestos treballadors, artesans, masovers, camperols, rentadores o qualsevol protagonista de la classe més humil, quan no d’un alt estament, fins i tot un rei o un príncep, ja siga desmemoriat, encantat; dimonis que fumen... o homes que beuen massa?, i dimonis que tracten amb jugadors; bruixes que es fan passar per camperoles o bruixes d’aspecte temible; animals personificats que saben d’enganys i traïcions o herois la grandària dels quals no passa d’un pam i mig. Fins i tot, mig pollastre és prou per a encarnar l’heroi protagonista d’una rondalla. Elements fantàstics i elements reals; gent de poble i nobles o, fins i tot, reis, s’entrecreuen a tothora.

Tota la variada tribu rondallística desfila per aquest mostrari que també ofereix un tast divers de l’univers on solen esdevenir-se els fets i que podem resumir en dos tipus: aquells que s’inspiren directament a terres valencianes, al poble o a la muntanya, i aquells que són fruit directe de la fantasia popular. Així, la Vall d’Albaida, Rugat, La Pobla, Benigànim, Novelda o Petrer (per citar-ne alguns exemples), és a dir llocs reals i autèntics, esdevenen espais narratius. La localització dels fets, reals o meravellosos, en espais tan propers de la geografia valenciana és un tret característic del subgènere. La gent de poble, i artesans d’antics oficis, ens introdueix en universos a hores d’ara quasi màgics perquè, com a mostres d’una societat anterior, són part de la nostra etnografia, del nostre passat immediat. Vegem, per exemple, l’albarder: l’artesà que fa albardes, és clar. Un home senzill que té una ocupació manual, com l’alfarer que fa cànters i perols, el teixidor que fa mantes o l’espardenyer que fabrica espardenyes. Però l’albarder que enceta la col·lecció no és un albarder qualsevol, no, sinó el de Cocentaina, o siga, valencià de soca, de la terra.

Per tot plegat, els pares i mares que s’animen a llegir les rondalles a les seues criatures o els mestres que vulguen aprofundir-ne en el contingut trobaran un material excel·lent en els textos i en les il·lustracions que els remetran a altres textos, als vells oficis, a fer-se preguntes i investigar més.

LA TASCA COMPILADORA D’ENRIC VALOR I VIVES

Quan Enric Valor va emprendre la valuosa tasca d’arreplegar la tradició oral rondallística valenciana, sens dubte sabia que estava fent un servei al seu poble. Guiat per l’estima a la seua terra, per la cultura en general i la llengua en particular, no escatimà esforços. Però les rondalles han assolit l’èxit des del primer moment i tota la paciència invertida ha pagat la pena; les editorials valencianes no han dubtat a publicar i adaptar repetidament aquest corpus rondallístic per tal de posar-lo a l’abast de tothom.

Valor, que havia viscut el reviscolament de la llengua i la cultura valencianes en l’etapa de preguerra, ja havia mostrat una clara voluntat d’escriptor des d’una edat tendra. Després del conflicte bèl·lic i del retrocés en tots els àmbits culturals i l’arraconament de la llengua, va col·laborar amb Carles Salvador, entre d’altres, contribuint a la immensa tasca gramatical que un grup d’intel·lectuals dugueren a terme. Valor, com la resta d’escriptors, havia de triar entre sotmetre’s a la censura i publicar un text oficialment apte o ajornar la publicació dels seus treballs. Sanchis Guarner, coneixedor de la gran habilitat de Valor com a narrador, l’animà a dur a terme aquella tasca compiladora lliure de censura. Així fou com el gramàtic i literat de Castalla no es va limitar a arreplegar una tradició oral que altrament s’hauria perdut, sinó que li va donar una forma literària riquíssima basada en dues grans coordenades: claredat i rigor. Valor aplegava en la seua persona les qualitats que el feien el candidat idoni: a la vocació de narrador que, des de xiquet, havia nascut en ell al caliu d’una família amant de la literatura i la música, s’hi afegia l’amor a la terra, a la llengua i una bonhomia i afabilitat que, de ben segur, facilità la tasca del literat que s’acostava a la gent del poble amb un bloc de notes a la recerca de velles històries. Fou un incansable observador que, a més, del bagatge gramatical i lexicogràfic, coneixia les tècniques narratives i posseïa bastant sensibilitat com per a transformar tot aquell material narratiu dispers i a vegades incomplet en un material amb doble valor: l’etnogràfic i el literari. No en va fer una mera transcripció. Els crítics coincideixen a atorgar la categoria de literàries les rondalles que va arreplegar, un total de 36: les «rondalles d’Enric Valor»; l’èxit de les quals fou immediat. S’han reeditat nombroses vegades i els valencians han sabut apreciar el treball ben fet, l’esforç generós d’aquest gran home i gran professional de les lletres. Si, a meitat segle xx, amb la irrupció de la televisió i l’entrada fulgurant a l’era de la imatge i les noves tecnologies, gent com Valor no hagueren recopilat la tradició folklòrica oral, a hores d’ara s’hauria perdut un patrimoni cultural d’un valor inestimable.

Ací se’n fa una fidelíssima adaptació que manté l’esperit original i genuí pel que fa al llenguatge viu i ric, i que inclou expressives i coloristes il·lustracions, en un cuidat treball d’edició.

Amb tot plegat, el meravellós treball de la llengua i el bon fer, les rondalles contribueixen, sens dubte, no només a salvar de l’oblit aquelles històries genuïnes del poble valencià, sinó també a allò que Valor tantes vegades va insistir que era necessari: que millorem el llenguatge.

Isabel Marín 

Revista Lletres Valencianes núm. 50

La crida de la rabosa / Comencilda, Secundina i Acabilda

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua Opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

Si vols estar al dia de les novetats de la nostra pàgina i saber què passa en el món del llibre et convidem a unir-te al nostre newsletter.

SUBSCRIU-TE A LA NOSTRA REVISTA DIGITAL

Hemeroteca
Accés
Destacats
Lletres Valencianes Editors TV
COBCV
AEPV
APIV
GREMI LLIBRERS
AEPV
AEPV
Amb el suport del Departament de Cultura
Fundació pel Llibre i la Lectura | 2014
C/ Martínez Cubells, 6 - 1r - 1a
46002 València tel. 96 394 50 03
info@fundaciofull.com
Diseño y Desarrollo Web Im3diA comunicación