Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació
Portada > Crítiques

L’helicòpter no té olfacte, ni cor

Revista Lletres Valencianes núm. 39

Primavera encesa

Primavera encesa. Vicent Borràs. Premi Blai Bellver de Narrativa 2013 Bromera. Alzira, 2014

Gairebé amb urgència la novel·la Primavera encesa arriba per cobrir un dels episodis que més impacte ha causat en darrers anys a la ciutat de València: l’esclat d’una primavera fugaç l’any 2012 arran les protestes iniciades pels estudiants de l’institut Lluís Vives. Una estació de revolta i dignitats primerenques que va desbordar carrers i va fer somoure els pilars del mite del Levante feliç. L’obra, però, s’allunya de ser un crònica buida, un resum sense ànima o un exercici d’oportunisme. Vicent Borràs, l’autor, ha volgut posar la realitat al servei del missatge d’una novel·la que busca la complicitat d’un horitzó ample de lectors. Darrere de la proposta, Borràs compon una trama polifònica on les distintes veus coincideixen per fer un cant coral. La metàfora escau perquè ha volgut servir-se de la música per a dotar les històries amb el regust de les famílies instrumentals de percussió, corda i vent. No debades, l’espurna de l’argument comença amb la percussió d’una galtada, una de tantes que aquells dies vam veure en els diaris i televisors del país. Aquesta bufetada enèrgica i familiar planarà com la maledicció que marca la relacions entre adults i adolescents, amb tibantors equívoques i contradiccions plenes de silencis inquietats. Al mig, hi trobem la difícil harmonia de les cordes; els personatges que vagaregen pel món dels adults i busquen un fil al qual aferrar-se en un món bruscament canviant. El vent, òbviament, bufa del costat dels anhels i les fascinacions dels protagonistes joves. Sostenint el pentagrama trobem la clau de sol (o de volta): Gregori Sanç, un personatge sense connexió aparent amb la història que permet a l’autor assenyalar d’una manera elegant el tema que gravita des de les primeres pàgines i que inflama els darrers capítols. 

La melodia de Primavera encesa, a més a més, està perfectament inserida dins les realitats valencianes més punyents. Aquestes dosis d’actualitat es representen en dos escenaris distints amb alguns punts de confluència: l’ambient del poble, on tot allò que ocorre se sap, i la vitalitat miraculosa de la ciutat, on tot allò que ocorre se sap però no escandalitza ningú. S’hi esdevé l’amor, la ràbia, la tendresa, la mesquinesa, l’odi i la desesperació que guien la galeria de personatges que ha sabut teixir l’autor. Les seues veus no estan exemptes de l’equilibri que els atorga les contradiccions, les prudències, les culpabilitats arrossegades o els vicis heretats. Tanmateix, el ritme vivace que modula l’obra ens priva de millors matisos. Així, alguns personatges apareixen desdibuixats i ens quedem amb ganes de saber-ne més, de conèixer-los millor, d’observar-los serpentejar pels carrers mentre els esguarda des de l’altura l’helicòpter que, amb un brunzit ensordidor, trenca els batecs d’un ciutat vibrant. 

Joanjo Garcia

Revista Lletres Valencianes núm. 39

Primavera encesa

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

AEPV
AEPV
Amb la col·laboració de la Conselleria
d' Educació, Investigació, Cultura i Esport
Amb el suport del Departament de Cultura
FULL-Fundació pel Llibre i la Lectura
Gran Via Ramón y Cajal, 1 - 3a
46007 València tel. 96 394 50 03
info@fundaciofull.com
Diseño y Desarrollo Web Im3diA comunicación