Lluís Alpera

Biografia

Lluís Alpera, l'Horta (València), 1938. Poeta, crític, animador cultural i fundador del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant, presenta al llarg de la seva poesia una tensió existencial i una vivència difícil del món que l'envolta, essent un clar exemple de la poesia catalana de la segona meitat del segle XX.

Des de ben jove comença a conrear la poesia i s'inscriu en el cercle de poetes valencians de tendència realista. Amb la publicació de l'antologia bilingüe Anthology of Valencian Realist Poetry a la revista Identity Magazine de la Universitat de Harvard, Alpera fixa una actitud estètica que marca la seva trajectòria posterior com a poeta. Tot i així, la seva obra no s'ha estancat mai en aquest primer moment realista, sinó que ha evolucionat cap a un sensualisme barroc, i finalment, cap a una poesia sintètica que es reflecteix en els darrers reculls poètics.

Ha publicat més d'una vintena de poemaris, entre els quals cal destacar Dades de la història civil d'un valencià (1980), Surant enmig del naufragi final, contemple el voluptuós incendi de totes i cadascuna de les flors del núbil hibiscus (1985), Tempesta d'argent (1986), Cavalls a l'alba (1998) i Els bells papirs d'Alexandria (2003). Com a crític, també té publicats alguns llibres, com ara els tres volums que componen Sobre poetes valencians i altres escrits (1990-2004), i nombrosos articles en diaris i revistes científiques i culturals.

Fruit de la seva activitat literària, ha rebut diversos premis i reconeixements com ara el Premi Salvat-Papasseit, el Premi de la Crítica del País Valencià, que ha obtingut en dues ocasions, el Premi de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana o el Premi Ausiàs March. També va formar part del programa L'Escriptor del Mes de la Institució de les Lletres Catalanes.

Font i més informació:

http://www.escriptors.cat/autors/alperall/index.php

(Actualitzat 10/06/2010)

Amunt Enviar a un amic Tornar