Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació
Portada > Crítiques

“Los árboles blancos” Gracia Íñiguez. Obrabierta Editorial

Revista Lletres Valencianes

LOS ÁRBOLES BLANCOS

La Gran Aventura

L'aparició de nous mitjans dedicats a la creació literària és un fet que tots hem de celebrar pel que significa per al món de la Cultura. Fa poc més d'un any es presentava a València l'editorial Obrabierta amb un projecte cultural que comprén deu col·leccions diferents de llibres. Per a la seua presentació, Obrabierta comptava amb diversos títols, un d'ells el llibre infantil que hui comentem, Los árboles blancos, del que és autora Gracia Íñiguez López, amb dibuixos d'Eva González Sales.

Sempre s'ha cregut en la conveniència d'acostumar als xiquets menuts a considerar els contes com un valuós element en què buscar distracció, de la mateixa manera que busquen diversió en els seus joguets.

Potser el secret de l'escriptor infantil està en la utilització de la vida quotidiana del xiquet; totes les coses que li veiem fer són vàlides: les seues respostes davant de la vida, els seus jocs, les seues il·lusions, els seus pors; en definitiva es tracta d'observar les actuacions del xiquet i fer-les creïbles inserint-les en un món de ficció.

Realitat i fantasia, viscudes pel protagonista, és el que advertim en el conte que ara comentem. Gracia Íñiguez ha escrit un llibre, valent en certa manera, a què titula Els arbres blancs. En ell ens narra la història d'Eduardo, un xiquet amb Síndrome de Down, la vida del qual, des de molt xicotet, s'ha vist infestada de xicotetes aventures. Tots els dies va al Col·legi de San Juan per a aprendre coses i també per a ensenyar als majors el que ells no entenen. Sa mare, «mamà» com ell l'anomena, sol dir-li tot el que necessita saber per a desembolicar-se en una societat competitiva com la nostra. Per a Edu tot en la vida és especial, cada dia aprén paraules i rostres nous, i fins i tot aprén a valorar el parpelleig de les llums o els colors dels semàfors. Per a ell no és un problema desconéixer les coses, només ha d'entendre-les. Un dia, en eixir del seu col·legi, després de la seua jornada diària, encamina els seus passos cap al lloc de treball de la seua mamà, una botiga on en determinades èpoques de l'any es dediquen a vendre articles nadalencs. En entrar en el local se sorprén en distingir un gran arbre blanc. Aquell descobriment li desconcerta de tal manera que Edu no aconsegueix dominar la situació. En la ment del xicot s'instal·la un greu conflicte que no sap solucionar: ell coneix molts arbres i està segur que cap d'ells és blanc. Esbrinar la veritat sobre l'existència dels arbres blancs és el motiu d'Eduardo per a trencar amb la seua rutina de cada dia, provocant una sèrie de complicacions viscudes pels protagonistes Los árboles blancos de molt diferent manera.

_ M.Teresa Espasa

Lletres Valencianes, núm. 27

http://dglb.cult.gva.es/Libro/revista-lletres/Numero27secciones/infantil_juvenil.pdf

 

LOS ÁRBOLES BLANCOS

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

AEPV
AEPV
Amb la col·laboració de la Conselleria
d' Educació, Investigació, Cultura i Esport
Amb el suport del Departament de Cultura
FULL-Fundació pel Llibre i la Lectura
Gran Via Ramón y Cajal, 1 - 3a
46007 València tel. 96 394 50 03
info@fundaciofull.com
Diseño y Desarrollo Web Im3diA comunicación