Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació
Portada > Crítiques

L'univers Monterde: 'L'home impacient', d’Antoni Martí Monterde

Nosaltres La Veu - Lourdes Toledo

L'home impacient

Conec Antoni Martí Monterde (Torís, 1968) des de fa un temps. He llegit els seus dietaris i assaigs amb curiositat i amb deler puntual, l’he escoltat parlar en públic sobre el seu univers amb una passió poc habitual, i gosaria dir que és un investigador i un escriptor molt feiner, un conversador amb tendència a orador, d’una cultura bastant abassegadora i amb una mirada literària lúcida i personalíssima que fa dibuixar somriures mentre obre preguntes o llança sentències.

Escriu Marta Marín-Dòmine que “contràriament a l’exili, l’errància és un moviment perpetu [...] D’exiliat, hi ha un dia en què se’n pot deixar de ser; d’errant, se n’és a perpetuïtat”. Potser Monterde té una mica d’errant. “Me’n vaig. Com sempre, no viatjo, me’n vaig”, escriu. I és cert que marxà de València cap a Barcelona el 1996 quan era encara un jove ferit de lletra, per l’amor i –ai las!– per la política del PP. A Barcelona tampoc s’hi va trobar –era difícil viure en una ciutat on no hi havia cafés tranquils amb finestres des d’on mirar-se la vida– diria ell, tot i que trobà assentament professional a la Universitat. Després vindria Girona, i pel mig, unes quantes dosis de Buenos Aires, Lisboa, París, i visites esporàdiques a València.

Entre tots aquests periples, la vida i els llibres li han donat matèria literària amb escreix: els seus desplaçaments, les ciutats, els ponts, els carrers, els cafés, les estacions de ferrocarril, els sotracs dels trens, les llibreries i les parades de llibres de vell del Mercat de Sant Antoni que visita amb admiració... Són tots escenaris de les seues dèries vitals, íntimament unides a la literatura. Benvinguts i benvingudes, doncs, a l’univers Monterde: una errància entre vida i treball feta ara dietari: “He convertit la meva errància habitual en una fugida... No vull anar a enlloc. No vull estar enlloc”.

Diu Enric Sòria que allò que fa més interessant la literatura autobiogràfica es la tensió que s’hi genera entre la vida i la literatura. L’home impacient –el segon dietari de Monterde després de L’erosió (reeditat per Minúscula el 2019)– assaja aquest tour de force entre l’existència quotidiana i l’eternitat dels llibres: “M’arrecero en aquella idea de Schopenhauer: ‘estaria bé comprar llibres, si es pogués comprar prou temps per a llegir-los, però sovint es confon la compra de llibres amb l’apropiació del seu contingut’”, confessa al començament del dietari. En tot cas, llegir i trobar el lloc i la manera on i com viure, i sobretot escriure –“Per a sentir la impossibilitat d’escriure, cal ja escriure”– són les dreceres d’aquest dietari, distingit amb el Premi Ciutat de València Josep Vicent Marqués, on l’autor ens diu: “Ja sé que la inessencialitat empeny l’escriptura del diari tant com l’essencialitat, que les anotacions sumen buits al costat dels esdeveniments, que els dies sense escriure són tan importants com els dies completament escrits”.

Llegir més: https://www.nosaltreslaveu.com/noticia/32580/univers-monterde-home-impacient-antoni-marti-monterde

 

L'home impacient

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

AEPV
AEPV
Amb la col·laboració de la Conselleria
d' Educació, Investigació, Cultura i Esport
Amb el suport del Departament de Cultura
FULL-Fundació pel Llibre i la Lectura
Gran Via Ramón y Cajal, 1 - 3a
46007 València tel. 96 394 50 03
info@fundaciofull.com
Diseño y Desarrollo Web Im3diA comunicación