L’univers en paraules d’anar per casa

Una «idea una miqueta boja». Així és com el mateix autor descriu aquesta obra. La frontera del cel de Roberto Trotta (publicat dins la nova col·lecció «Urània» de la Institució Alfons el Magnànim) és un llibre curt però molt curiós que fa pensar sobre moltes coses, no només sobre astronomia. El llibre dona resposta a un repte una mica estrany, en veritat: escriure un llibre de ciència utilitzant només les mil paraules més freqüents de l’anglès amb l’objectiu de demostrar que es poden explicar conceptes científics complicats sense utilitzar argot tècnic. De fet, al final l’autor només n’ha fet servir set-centes vint.

El resultat final sorprèn, per aconseguir brillantment el seu propòsit inicial, i perquè el llenguatge senzill emprat li aporta una atmosfera poètica i quasi mística (amb frases com «la remor de la pluja de matèria fosca que ens envolta»), com si l’autor ens estiguera contant un conte. D’altra banda, açò no és estrany, perquè sovint l’autor ha de recórrer a metàfores per tal d’evitar les paraules de l’àmbit purament científic.

Llegir aquest llibre és una experiència molt particular. Per a les persones expertes en la matèria és com jugar amb l’autor a les endevinalles. Mentre ell pretén explicar conceptes tan complicats com l’expansió de l’univers o les partícules supersimètriques, la tasca del lector expert és endevinar de què està parlant, a quin concepte o teoria física està referint-se mitjançant la seua descripció amb paraules habituals. 

Llegir més: https://metode.cat/revistes-metode/llibres-revistes/la-frontera-del-cel-de-roberto-trotta.html