Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i optimitzar la seva navegació. Si continua navegant, considerem que accepta la nostrapolítica de cookies
Portada > Crítiques

Ma mare és una superheroïna, encara que això només ho sé jo

Alícia Toledo /«Lletres Valencianes», 52

Max i els superherois

Per a molts xiquets i xiquetes, els pares podrien ser superherois, perquè els adoren, perquè els veuen com els seus protectors. A Max li encanten, però en té un de preferit: Megapower, que en realitat és una superheroïna. Li agrada perquè és valenta i molt intel·ligent: pot programar computadores, controlar robots i desxifrar codis ocults. A més, té ultravisió i una força descomunal… Però el que més li agrada és que quan la superheroïna es posa el vestit de mare, li fa un petó de bona nit. Partim d’un relat dinàmic, Oriol Malet fomenta clarament la imaginació i els llaços familiars. Una història que reconforta aquelles mares que intenten sobreviure combinant-ho tot i intentant arribar a tot i que identifica aquelles famílies amb nens que comparteixen el gust pels superherois: «A Max, com a quasi tots els xiquets de la seua edat, el fascinaven els superherois». Amb aquesta frase comença el relat de Malet, situada al bell mig d’un escenari que representa una habitació infantil plena de referències al món dels superherois: pòsters, roba de llit, cortines i catifes; àlbums de cromos, consoles i computadores, tot escampats ací i allà. Aquesta primera imatge del llibre m’ha proporcionat –com a lectora i mare– un alleugeriment important: «si en un conte apareix que als xiquets els agraden tant els superherois i que juguen a videojocs, això deu voler dir que no ha de ser tan roín o, si més no, bastant normal». Immediatament se m’ha dibuixat un somriure poc dissimulat en pensar com som els pares d’avui dia, quina mania de pegar-li mil voltes a tot i quina facilitat per a fer-nos-en culpables! Però en eixe punt, el relat ja havia guanyat amb escreix el meu interés i la meua curiositat. I, per acabar-ho d’adobar, les il·lustracions de Rocio Bonilla, que tenen la capacitat ultrasònica –pròpia dels superherois– de traslladar-te a una altra dimensió. Bonilla, a més, en aquest llibre planteja un joc interessant de llenguatges diferents que sorprén tant els petits lectors, com els grans. De fet, comença amb les típiques pinzellades fresques d’aquarel·la de Bonilla, amb el text intercalat en imatges a sang o bé servint-se de figures retallades sobre el blanc de la pàgina, de manera que la primera impressió que tenim és la d’un àlbum il·lustrat de format generós –podríem dir-ne– a l’ús. Però en el punt del relat en què Megapower pren protagonisme, assistim a un canvi sobtat de registre, tant pel que fa a la composició com a la tècnica (colors contrastats, línia gruixuda), més propera als còmics de superherois –molt d’acord amb la trama. Després, en el desenllaç, es recupera l’estil propi del conte. Ara, el torn de la lectora i mare ja ha passat i arriba el moment d’encarar el xiquet amb el text. Prova més que superada: hem començat a llegir i ha gaudit amb els colors, les formes i totes les referències que hi pot reconéixer: els superherois, per descomptat a la consola per terra, els còmics, la parada del bus, els iaios. I, finalment, hi apareix ella, la Megapower entra en acció. 

L’última escena és quan la Megapower es posa el vestit de mamà per a fer-li a Max el bes de bona nit; no tinc massa clar si els menuts acaben de capir-ho tot, el que sí que és segur és que els sorprén, els deixa pensarosos… Què ha passat ací? Qui és qui? Però la perplexitat dels adults encara és més gran –sobretot la de les mares per la part que ens pertoca en aquesta història. I és que mai ens podríem haver imaginat que digueren de nosaltres en un llibre que som les heroïnes o, encara més, les superheroïnes. 

Max i els superherois, de Rocio Bonilla i Oriol Malet ha estat proclamat Premio Libro Kirico 2017 pels llibrers del Club Kirico en la categoria d’autor espanyol en aquesta setena edició del premi que atorguen les llibreries Cegal del Club Kirico especialitzades en literatura infantil i juvenil. A més, l’edició d’Algar, Max y los superhéroes, ha guanyat el Premi al Llibre Infantil Millor Editat 2016 atorgat per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana. 

Max i els superherois

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

AEPV
AEPV
Amb la col·laboració de la Conselleria
d' Educació, Investigació, Cultura i Esport
Amb el suport del Departament de Cultura
FULL-Fundació pel Llibre i la Lectura
C/ Martínez Cubells, 6 - 1r - 1a
46002 València tel. 96 394 50 03
info@fundaciofull.com
Diseño y Desarrollo Web Im3diA comunicación