Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació
Portada > Crítiques

Males passades del destí

Revista Lletres Valencianes

La triple vida de Michele Sparacino

La triple vida de Michele Sparacino. Andrea Camilleri. Edicions Bromera. Alzira, 2011.

La història de Michele Sparacino és el primer d’una sèrie de catorze relats breus d’Andrea Camilleri (Sicília, 1925): una paròdia que aborda amb humor negre les conseqüències de publicar falsedats a la premsa. El volum inclou una entrevista de Francesco Piccolo al creador del comissari Montalbano.

Michele Sparacino és un home qualsevol, «el desconegut suprem, el desconegut absolut», descriu Camilleri; nascut la mitjanit del tres al quatre de gener de 1898, la seua vida està determinada per una llegenda que el precedeix: sempre l’han confós amb un altre, amb algú que, de fet, no existí realment, sinó que fou la creació de Liborio Sparuto, un periodista malintencionat i sense escrúpols. Aquest Sparacino fantàstic és l’instigador de la vaga de carreters del marqués de Giannertoni, dels miners, dels carregadors..., i de «tots els qui, a Vigata, anaven a treballar seguint les hores que marcava el rellotge». Aquest mecanisme de l’ajuntament de Vigata, que s’avança deu minuts, és l’únic vincle que uneix els dos Sparacino: així que augmentava la fama d’agitador de masses de l’ésser fictici –segons la premsa, havia lliurat Vigata a l’esquerra– , l’individu real era un xiquet que creixia sense tenir consciència del que es gestava al seu voltant. I així fou fins que el 1916, als díhuit anys, Sparacino hagué de passar la revisió per al reclutament. A partir d’aleshores la seua curta vida es veu condicionada –també després de la mort– per la fama de qui mai no va existir.

Però més enllà d’aquest text caricaturesc breu –al cap i a la fi, un divertiment sense gran intensitat narrativa–, allò més interessant del llibre és la transcripció de la conversa que Francesco Piccolo mantingué en 2005 amb Camilleri. L’autor de la famosa sèrie del comissari Montalbano conta com va trobar la seua veu literària quan, després de diversos intents, es decidí a renunciar a l’italià normatiu i a escriure en dialecte; elecció que s’avenia amb el fet de recrear l’ambient sicilià a través de les anècdotes i els personatges de Vigata: el provincià «és l’únic món que conec, perquè, l’urbà, l’he conegut més tard». Amb tot, l’èxit no arribà de seguida, ben al contrari, trigà anys i panys, de fet Camilleri no fou un autor reconegut fins el 1992, quan publicà –als seixanta-set anys– L’estació de la caça: «En els deu anys de rebuig de la meua primera novel·la no vaig poder escriure res més, era com un tap. Tenir l’objecte llibre a les mans ha fet saltar aquell tap». L’èxit, segons Camilleri, «no dóna més ànim, dóna més llibertat. És a dir: pots arriscar». De fet, La triple vida de Michele Sparacino –i els altres tretze relats que el segueixen– reflecteixen l’atmosfera siciliana, són Històries de Vigata sorgides del desig d’innovació: «Vull experimentar. Amb vuitanta anys em toca els pebrots escriure sempre Montalbano i novel·les històriques. He començat a escriure també altres coses».

Arantxa Bea
http://dglab.cult.gva.es/Libro/revista-lletres/Numero30secciones/narrativa.pdf

 

La triple vida de Michele Sparacino

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

AEPV
AEPV
Amb la col·laboració de la Conselleria
d' Educació, Investigació, Cultura i Esport
Amb el suport del Departament de Cultura
FULL-Fundació pel Llibre i la Lectura
Gran Via Ramón y Cajal, 1 - 3a
46007 València tel. 96 394 50 03
info@fundaciofull.com
Diseño y Desarrollo Web Im3diA comunicación