Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i optimitzar la seva navegació. Si continua navegant, considerem que accepta la nostrapolítica de cookies
Portada > Crítiques

Microhistòria per a microherois

Revista Lletres Valencianes núm. 40

Mestres de la República a l'Horta Sud

Mestres de la República a l’Horta Sud. Il·lusions trencades, vides partides. Wilson Ferrús Peris. XIXé Premi d’Investigació de l’Horta Sud 2012Perifèric. Catarroja, 2014

L’assaig de Ferrús analitza amb profunditat la cruenta repressió exercida per la dictadura franquista contra el magisteri d’educació primària. L’autor, que centra el seu estudi a la comarca de l’Horta Sud, s’endinsa en el fosc entramat jurídic i administratiu d’aquesta violència institucional i reivindica, en un capítol força emotiu, la història i la memòria de trenta i tres mestres. 

Durant la postguerra, es va realitzar una vertadera repressió contra els mestres de la República que tenien la seua plaça en propietat, mitjançant processos de depuració, consells de guerra i contenciosos en els jutjats especials de Responsabilitats Polítiques o de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme. Va constituir una «purga» ideològica que a l’Horta Sud va afectar 114 mestres. «El Magisteri Primari hagué d’enfrontar-se, doncs, a un procés de depuració humiliant que els feia perdre la dignitat com a persones i com a professionals», així ho apunta Ferrús en el seu treball i en l’inventari que desenvolupa també inclou els 14 mestres nacionals de l’Horta Sud depurats per la República durant la Guerra Civil. I és que els mestres van ser tractats pel franquisme d’una manera més inclement que la resta de funcionaris i, en aquest sentit, van haver de suportar, a més d’una depuració, una repressió en tota regla que els obligava a malviure autoanul·lant-se, patint gana i, en definitiva, fent prevaldre el pur instint de supervivència per a ells i les seues famílies. I, encara més, alguns van haver de patir les inclemències de presons, camps de concentració i, fins i tot, el mur de sosteniment.
I per què aquest acarnissament amb els mestres? Què va comportar l’arribada de la República perquè els franquistes veieren com una gran amenaça els mestres que havien exercit la seua professió durant els anys republicans? Per què la repressió exercida sobre ells va ser tan crua? Senzillament, l’arribada de la República el 1931 constitueix un trencament radical amb la situació anterior en què el 50 % de la població era analfabeta i la meitat de xiquets en edat escolar no assistien als col·legis, els quals, d’altra banda, hi estaven en condicions pèssimes. La República i el bastió de mestres que es formen en aquell període, a més de pegar la volta radicalment a aquesta situació, proposa uns models educatius amb valors molt avançats, des del punt de vista democràtic, social i moral. Entre altres qüestions, la dona en la societat republicana participava de la faceta pública i tenia un paper molt actiu, molt especialment, en l’àmbit del Magisteri Primari.

L’autor ha volgut fixar la realitat escolar dels vint pobles de l’Horta Sud entre 1931 i 1939, tant pel que fa a les escoles públiques com privades. El treball analitza també de manera acurada l’evolució de les escoles en les vint poblacions de la comarca des de 1844 fins a 1939, incidint sobretot en l’espectacular creixement que va experimentar la creació d’escoles durant el període republicà. I encara més, Ferrús narra la història personal de 33 d’aquests 114 mestres que van patir represàlies i les recull en l’emotiu capítol «El magisteri reprimit». Al cap i a la fi, una vertadera aproximació al drama personal i una reconstrucció biogràfica a través de documentació d’arxius i de testimonis de familiars i d’amics.

En un moment en què es revisen els processos de transformació que van culminar amb la Transició, obres com la de Ferrús ens adverteixen de com la desmemoria va ser un preu massa alt a pagar en aquest canvi de règim. I és que la duresa a què hagueren de fer front els mestres de la República durant la postguerra no pot caure en l’oblit. L’assaig de Wilson Ferrús ha guanyat el XIXé Premi d’Investigació de l’Horta Sud 2012 que concedeix l’Institut d’Estudis Comarcals (IDECO). El de Ferrús, com molts altres estudis comarcals, contribueix a la reconstrucció d’un període de la nostra història entelat –quan no esborrat– que no apareixia ni als llibres de text. Des de l’àmbit local i des del prisma de temàtiques diferents, aquests investigadors comarcals aporten peces decisives al trencaclosques que completa la història funesta i amagada de la repressió franquista. En aquest sentit, el de Ferrús és un assaig absolutament imprescindible. Fet i fet, estudis de microhistòria per a microherois.

Alícia Toledo

Revista Lletres Valencianes 40 

Mestres de la República a l'Horta Sud

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

AEPV
AEPV
Amb la col·laboració de la Conselleria
d' Educació, Investigació, Cultura i Esport
Amb el suport del Departament de Cultura
FULL-Fundació pel Llibre i la Lectura
Gran Via Ramón y Cajal, 1 - 3a
46007 València tel. 96 394 50 03
info@fundaciofull.com
Diseño y Desarrollo Web Im3diA comunicación