Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a Més informació
Portada > Crítiques

Narcís o la literatura indòmita: 'Narcís o l’onanisme', de Carles Fenollosa

Nosaltres La Veu - Joan Belló Crespo

Narcís o l'onanisme

L’any 1929 Artur Perucho publicava un llibre d’idealismes i fracassos, un relat atípic en el panorama literari català, Ícar o la impotència. Fa dos anys, Carles Fenollosa presentava la seua primera novel·la, Narcís o l’onanisme (Drassana 2018, premi Lletraferit de novel·la 2018), títol que evocava aquella narració gairebé oblidada de Perucho. Fenollosa, però, ha anat més enllà del joc de ressonàncies, llançant, possiblement, un avís: la història, com aquella de Perucho, tindrà risc, experimentació i un caràcter indòmit. Ara, tot i el fet que tots dos canalitzen l’argument a través de dos joves que es mouen entre les esperances d’una adolescència que crema, que s’acaba, i l’entrada en un món adult aclaparador, Narcís-Fenollosa no és Tristany-Perucho.

Un dels personatges de Les mil i una nits, Harun ar-Raixid, escoltava històries fent córrer la nit, per pura distracció, esperant l’arribada de la son. En Narcís o l’onanisme, però, Carles ha configurat una història que sacseja, que qüestiona les tan arrelades normalitats, seguint el rastre d’escriptors com ara Joan Francesc Mira. El protagonista del relat, Narcís, és un jove obsessionat per una espiral de tensions repetitives, perdut enmig d’un ambient cultural que s’esfondra, i d’una ciutat, València, que gira l’esquena a la pròpia història. A més, encara que hi ha els amics i les converses amb gent de la fauna literària, tot plegat fa la sensació que el protagonista no és capaç de comunicar allò que l’inquieta, tal volta per por del ridícul, que li pengen la marca de pedant. En alguns moments recorda al Settembrini de La muntanya màgica. Narcís no sols és un home d’oposició, un denunciador constant, sinó que, segurament per aquesta bombolla d’incomunicació, es converteix en el propi contrincant: “L’amistat és l’equilibri entre les pretensions de l’altre i les pròpies, conclogué mentre girava el cantó del carrer de Ripalda i veia a Xavi Sánchez alçar la mirada de terra i llançar-la cap a ell amb determinació i una raonable dosi de mala llet, per què s’enfada si sap que sempre arribe tard és un misteri, tant com l’amistat, que ni equilibri ni merdes quin aforisme més horrible he intentat fer, no l’escriuré mai, a més tots els aforismes són falsos, al capdavall, El Profeta tenia raó, perquè en el fons només són idees simplificades i solemnes que repetim per a provocar o per a no pensar més enllà, i qui els escriu o es pega un tir o mor alcohòlic i qui els repetix estúpidament és feliç perquè no els entén, però potser això és també una simplificació, caldria precisar el fons de l’assumpte què n’opinarà Xavi millor no li dic res”.

Llegir més: https://www.nosaltreslaveu.com/noticia/32748/narcis-o-la-literatura-indomita-narcis-o-onanisme-carles-fenollosa

Narcís o l'onanisme

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

AEPV
AEPV
Amb la col·laboració de la Conselleria
d' Educació, Investigació, Cultura i Esport
Amb el suport del Departament de Cultura
FULL-Fundació pel Llibre i la Lectura
Gran Via Ramón y Cajal, 1 - 3a
46007 València tel. 96 394 50 03
info@fundaciofull.com
Diseño y Desarrollo Web Im3diA comunicación