Més Notícies

• El festival i fira del llibre il·lustrat celebra la seua tercera edició de l’11 al 13 de desembre en el CCCC de València
• 24 editorials, llibreries i segells d’autoedició mostraran les seues propostes literàries
• L’exposició «Babalunga i kamolongos» acull l’obra de 135 autors internacionals

En un any carregat d’incerteses, la cultura s’erigeix en refugi i camí, com a arma amb la qual combatre els nostres temor

Elias Yanini ens recomana Ese mundo desconocido, de Dennis Lehave.

Av. Camp Morvedre, 151, 46520. Sagunt.

L’Associació d’Editors del País Valencià (AEPV) ha organitzat per tercer any consecutiu la iniciativa del Literary Market, que busca crear sinergies entre diferents sectors arreu d’Europa. Enguany s’ha presentat el Market Adapta, centrat en les relacions entre productes editorials i productes audiovisuals, tals com sèries de televisió o pel·lícules.

El valencià, per descomptat, és una llengua de llauradors i de festa. I de la poesia. I del teatre popular. Alguns, però, han pressionat de manera insistent perquè aquest idioma estiga restringit només (o fonamentalment) a eixos camps, limitat, com escrigué Joan Fuster, al reducte folklòric. I això sí que no.

Diria que és impossible, en els temps que corren, viure en el món del llibre i traure’ns de sobre el vertigen de qui practica un triple salt mortal. Més encara en aquests moments pandèmics. Però el mal de cos provocat pel vertigen no és exclusiu d’aquests moments certament morbosos.

Ara farà un dos mesos, es feia actualitat un rumor digne de novel·la de ciència ficció. S’escampà que un robot havia guanyat un important premi de poesia en castellà, el robot en qüestió s’enduria 20.000 euros pel guardó. Per absurd que puga semblar, l’editorial va córrer a desmentir l’enunciat i presentar un vídeo de l’interfecte, com a persona de carn i ossos.

Aquesta tardor ens ha portat moltes alegries (i sí, aquest és un article seriós).

L’anunci de les obres finalistes al Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any constata el que fa temps que és un clam: la narrativa valenciana està en un dels millors moments de qualitat de la seua història.

Les editorials universitàries han aconseguit ocupar, amb molta dignitat i per mèrits propis, un espai singular en el panorama editorial. Potser és sobrer insistir en la idea que no publiquen exclusivament material docent o les investigacions del seu professorat, que sotmeten els originals a avaluacions, que no són serveis de reprografia, que els responsables que hi treballen han assolit cotes importants de professionalitat...

Editar en català del País Valencià estant és una quimera. Fer-ho en una llengua minoritzada, amb uns índexs de lectors minsos en la llengua pròpia -per bé que no tan baixos com asseveren certes enquestes tendencioses-, sense pràcticament mitjans que se’n facen ressò i amb unes possibilitats de visibilitat a les llibreries quasi anecdòtica, és una bogeria, una fita inabastable.

Fa unes setmanes l’escriptora nord-americana Louise Glück era reconeguda amb el Premi Nobel de Literatura. L’Acadèmia reconeixia seua «inconfusible veu poètica, que, amb una bellesa austera, converteix l’existència individual en universal». L’únic poemari editat en català d’aquesta poeta, Nit fidel virtuosa, havia estat publicat per edicions del Buc, una petita editorial valenciana amb seu a la Pobla de Farnals.

El llibre és un artefacte (alguns hi afegirien, malauradament, “de destrucció massiva”) que estimula la creativitat i la intel·ligència. La seua lectura ens permet traslladar-nos a mons imaginats i viure situacions noves. Els universos de ficció recreats ens ajuden a percebre les nostres realitats amb noves eines interpretatives.

La secretària autonòmica de Cultura i Esport, Raquel Tamarit, ha entregat, en el marc del Dia del Llibre Valencià, els premis als llibres millor editats de 2019 i a les llibreries que han destacat per la seua trajectòria. L’acte s’ha celebrat a la seu de la Biblioteca Valenciana i Tamarit ha estat acompanyada per la directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga.