Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i optimitzar la seva navegació. Si continua navegant, considerem que accepta la nostrapolítica de cookies
Portada > Crítiques

On habiten els déus

Revista Lletres Valencianes núm. 29

Els Infinits

L’autor irlandés John Banville deixa el gènere negre i torna a signar una reflexió sobre les relacions familiars, la vida i la mort.Ara, el protagonista és un matemàtic moribund a qui les investigacions van apropar més que a ningú a la noció dels infinits.

Després de la immensa El mar i de certes incursions, prou irregulars, en el gènere negre, J. Banville publica Els infinits, on tracta de nou les relacions familiars, el pas del temps i la mort. Ara, el centre de la novel·la és el matemàtic Adam Godley, que jeu en coma, esperant ja la mort, a la Sala del Cel, una estança decorada amb motius mitològics que presideix la casa senyorial que Godley va comprar-li a una família vinguda a menys. Entorn seu, s’han reunit els fills, la segona dona (la primera va morir en circumstàncies estranyes), els criats i un parell de visitants. Les anades i vingudes dels uns i dels altres permeten Banville anar completant la teranyina de relacions sobre la qual se sustenta una obra de protagonisme col·lectiu.

Els infinits podria comparar-se a un llac d’aigües plàcides. Un espill pla, quiet, però sota la superfície del qual, si s’observa amb atenció, es poden descobrir forces latents que desmenteixen la pau aparent de l’estany. Igualment, Banville descriu l’espera i els rituals que l’acompanyen: converses insubstancials, visites silencioses a l’estança del malalt, àpats... Tot, a primera vista, embegut d’una quotidianitat intranscendent. Però, sota les formes anodines, sota la calma de l’espera, Banville va sembrant el text de traços mínims però contundents, que suggereixen més que no expliquen. De manera que, a poc a poc, Els infinits deixa de ser el que aparenta, la descripció de vint-i-quatre hores buides davant el llit d’un moribund, i acaba convertint-se en una gran el·lipsi, en un text on els indicis tenen més pes que les evidències, on els silencis tenen més valor semàntic que les paraules, on cada gest amaga més contingut del que declara.Així, ens adonarem que sota la capa de respectabilitat que intenten mantenir incòlume, si rascàrem, podríem trobar les frustracions, les pors, les servituds, les misèries que acompanyen allà on vagen els membres de la família Godley. Menció especial mereix el narrador. Banville fa baixar dels frescos mitològics el déu Hermes per fer de cronista d’aquesta subtil incursió en els baixos fons de la personalitat humana. Un narrador omniscient, capaç de seguir els personatges (i també a un divertit Zeus afectat de satiriasi) encara que s’amaguen en estances solitàries i de llegir-los els pensaments i fins i tot els somnis.Un narrador estrany, irònic, que es permet digressions curioses (especialment per a un immortal) sobre la vida i la mort i sota les paraules del qual no costa endevinar la pròpia veu d’un moribund que, com a matemàtic, havia estat capaç d’aproximar-se més que cap altre humà als dominis de l’infinit. Allà, precisament, on habiten els déus.

Vicent Usó

Lletres Valencianes, nº 29

http://dglb.cult.gva.es/Libro/revista-lletres/Numero29secciones/narrativa.pdf

 

Els Infinits

Opinions Deixa la teua Opinió
No existeixen opinions per a aquest element.
Deixe la seua Opinió
Títol
Valoració 0 1 2 3 4 5
  

Amunt OpinióOpinió Enviar a un amicEnviar a un amic TornarTornar

Si vols estar al dia de les novetats de la nostra pàgina i saber què passa en el món del llibre et convidem a unir-te al nostre newsletter.

SUBSCRIU-TE A LA NOSTRA REVISTA DIGITAL

Hemeroteca
Accés
Destacats
Lletres Valencianes Editors TV
COBCV
AEPV
APIV
GREMI LLIBRERS
AEPV
AEPV
Amb el suport del Departament de Cultura
Fundació pel Llibre i la Lectura | 2014
C/ Martínez Cubells, 6 - 1r - 1a
46002 València tel. 96 394 50 03
info@fundaciofull.com
Diseño y Desarrollo Web Im3diA comunicación